Genis entre nosaltres

Un món de fades i follets, de Josep Lluís Berdonces. Viena Edicions, 2014. 214 pàgs.
Un món de fades i follets, de Josep Lluís Berdonces. Viena Edicions, 2014. 214 pàg.

La literatura fantàstica cobreix un ventall molt ampli de subgèneres, i bona part d’aquests beuen de la tradició popular. Tan contaminats estem per la ciència-ficció apocalíptica i el fantasy de sang i fetge que m’ha vingut molt de gust canviar radicalment de registre i llegir aquest recull que destil·la la innocència dels contes infantils. Segur que si teniu nens, els llegiu cada nit un conte. Però, ai las!, no us oblideu de llegir-ne també els grans. I aquest llibre -ja em perdonarà l’autor- és ideal per tenir-lo a la tauleta de nit. Vull dir que un recull de contes -molts d’ells brevíssims- com aquest permet mini-lectures de cinc minuts abans d’anar a dormir. No hi ha excusa. És el que trigarem a llegir un parell de relats que el lector podrà escollir de diferents racons del planeta.

Un món de fades i follets (Viena Edicions) aplega més de cinquanta històries protagonitzades per nans, gnoms, trols, goblins, bruixes, ogres, tomts, dracs i altres éssers màgics, molt sovint benefactors, que procedeixen de múltiples cultures del món gràcies a la tasca de recopilació que ha realitzat Josep Lluís Berdonces, metge naturista. Ens avisa l’autor que fades i follets tenen una funció “ecològica” per mantenir l’estat natural de les coses i el seu contacte amb els humans acostuma a ser positiu tot i que té resultats imprevisibles que sovint depenen de la pròpia naturalesa de l’individu, així que aneu amb compte i no us passeu d’egoistes quan en topeu un.

Els relats se situen tot sovint en entorns rurals i domèstics, i tenen com a protagonistes gent senzilla. L’individu que soluciona un problema gràcies a un geni no pot oblidar la promesa realitzada perquè, en caure en la supèrbia del qui ja ho té tot resolt, pot veure com el món s’ensorra de nou sota els seus peus. Igualment, cal mantenir la discreció perquè els follets no suporten que es reveli la seva presència quan decideixen mostrar-se a un humà. En alguns d’aquests relats és  interessant buscar-ne el doble sentit i treballar-ne el significat, que ens pot interpel·lar. No es tracta d’autoajuda d’anar per casa, sinó de la màgia -la veritable màgia- de deixar que històries fantàstiques ens parlin de les nostres pròpies vides. Vet aquí la gràcia.

Són contes sobre l’amor, la pobresa, el treball, la mort, l’egoisme, la venjança… que sovint aporten ensenyaments morals i que estan tenyits per la manera de fer i els costums del seu lloc de procedència. D’altres tenen connotacions mitològiques, oníriques, que simplement permeten fugir per un moment de les preocupacions quotidianes i deixar-se portar. Moltes d’aquestes faules m’han deixat amb el somriure als llavis i, per si de cas, a partir d’ara estaré més atent. Només per si de cas.

Un pensament sobre “Genis entre nosaltres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.