Quan en David Castillo em va proposar tenir un espai al suplement Cultura de l’Avui, “el Suple”, no vaig dubtar a suggerir-li una secció dedicada al fantàstic. Tots dos sabíem que la literatura fantàstica en català era ben escassa, però precisament aquest era un motiu prou vàlid per engegar un racó fix on reivindicar la pràcticament nul·la presència de traduccions en llengua catalana en aquest gènere, i per mostrar el batec minoritari però tenaç d’escriptors i lectors empedreïts que en el nostre país han mantingut viva la flama de la fantasia i la ciència-ficció. Ell pensava més en Pedrolo i jo en Rothfuss, però em va deixar fer.

Primer article de Les Rades Grises a l'Avui

Primer article de Les Rades Grises a l’Avui

Així va néixer Les Rades Grises, un 30 de setembre de 2010, amb un article sobre la recent publicació de L’ocell de la revolta, la tercera part d’Els jocs de la fam, de Suzanne Collins, a Estrella Polar. La secció en paper tenia caràcter setmanal i una extensió modesta. La tria del títol no va ser fàcil. Per gustos propis només em venien al cap noms vinculats a Tolkien, i volia una expressió catalana, diferent, amb presència i que convidés a fer-se preguntes. Des d’aleshores, no hi ha ningú que no m’hagi hagut de demanar dos cops el títol en parlar del blog. Manllevat de la traducció de Francesc Parcerisas d’El Senyor dels Anells, “les Rades Grises” tenia per a mi la potència mística d’un indret de trànsit, allò que com a lector esperava dels llibres que hi tindrien cabuda.

Commemorar cent articles és una excusa per mirar enrere i fer balanç. Què us he de dir? Jo n’estic content! En un primer moment aquesta secció significava el súmmum per a un periodista, és a dir, escriure d’allò que t’apassiona i que a sobre et paguin! Com a periodista de la secció de Cultura d’El Punt Avui feia moltes altres coses, òbviament, però l’articlet de Les Rades Grises sempre el preparava amb més ganes. Va ser més tard que va sorgir la idea de fer un blog. La secció començava ja a tenir un cert cos, i valia la pena reunir-ho tot en un espai virtual on qualsevol aficionat hi pogués trobar aplegats tots els articles publicats, cosa que en paper requereix una constància que en els nostres dies ja mantenen ben pocs. Progressivament vaig anar abocant cadascun dels articles al nou blog. Durant força mesos van cohabitar els dos formats. El paper el feia durar una setmana. Quan apareixia el nou número del suplement penjava al blog l’article de la setmana anterior, i així successivament.

Al juny de 2011 una cruïlla laboral va culminar la meva relació amb El Punt Avui, però de cap manera vaig voler que això signifiqués el final de Les Rades Grises. Així que des d’aquell moment el blog va esdevenir independent. Sense obligacions ni presses, la rutina de l’article setmanal es va esvair -em sap greu…- i la periodicitat va esdevenir llavors més laxa; vaig començar a publicar únicament quan em venia de gust (o quan podia!), obligant-me a escriure exclusivament sobre llibres que havia llegit sencers. Ni prèvies ni ressenyes lleugeres. Si algun periodista que escriu sobre literatura us assegura que ha llegit cada novel·la de la qual parla simplement menteix. És impossible, en el ritme frenètic d’un diari, trobar temps suficient. Una altra cosa són les col·laboracions setmanals, quinzenals o mensuals.

Entrevista amb Patrick Rothfuss a Les Rades Grises

Entrevista amb l’escriptor Patrick Rothfuss a Les Rades Grises

Les Rades Grises és, doncs, un espai estrictament personal. Un canal on vehicular i compartir una passió lectora que m’acompanya des dels 16 anys, quan un bon amic -que sovint fa comentaris aquí- em va animar a llegir El Hòbbit. A Les Rades Grises hi ha molt del que m’agrada. És un web que no té més padrí ni patrocinador que jo mateix. Escric sobre els llibres (les pel·lícules, les sèries o els videojocs…) que em venen de gust. I, encara que intento estar connectat a l’actualitat, defujo absolutament l’estrès de les novetats, i no tinc cap inconvenient en ressenyar novel·les que es van publicar fa mesos o anys -mai és tard per descobrir un bon relat, oi? A més, les noves obligacions laborals deixen menys temps per a la lectura i això obliga a ser més selectius. No obstant, el blog m’ha permès allò del tòpic futbolístic de “tornar-me a sentir periodista” o, més ben dit, “no deixar de sentir-me periodista”.

Les Rades Grises és també un blog atípic en aquest particular univers del fantasy. No em sento identificat amb el “friquisme”. L’apel·latiu “friqui” que s’usa per denominar els aficionats al gènere més aviat em molesta i no em considero “friqui” en absolut perquè m’agradin les històries de guerrers i bruixots. Precisament una de les meves obsessions és normalitzar-ho. I la normalitat arriba sobretot per la via de la qualitat.

Article sobre la nova botiga Gigamesh

Article sobre la nova botiga Gigamesh, a Barcelona

En aquests darrers anys hem assistit a una “primavera del fantàstic” gràcies a sagues de molta qualitat que s’han fet populars mitjançant el cinema i la televisió. Ningú és aliè a les sèries d’El Senyor dels Anells, Harry Potter o Game of Thrones, per posar alguns exemples. I la ciència-ficció triomfa a la taquilla amb innombrables films que exploren la supervivència humana en futurs apocalíptics. Ara bé, el fantàstic no només ha explotat en format audiovisual. Hem assistit a fenòmens de masses com el de Patrick Rothfuss, els llibres del qual encara no tenen versió televisiva, però que és capaç d’aplegar centenars de lectors joves arreu on va. Això és un signe d’esperança. I aquesta esperança cal trobar-la en la bona literatura, en la profunditat i la sensibilitat dels personatges, en l’èpica de les històries que aquests viuen i en la bellesa amb què estan escrites.

Un factor que fa diferent Les Rades Grises ha estat, sens dubte, la llengua. Els cent articles estan escrits en català, tot i que això no vol dir que descarti els llibres que només s’han publicat o traduït en castellà. Me’n perdria molts! A més, em semblaria absurd obviar determinats títols per aquest motiu. L’últim article en paper a l’Avui va ser precisament una entrevista amb Javier Negrete sobre la saga de Tramórea, publicada per Minotauro, el 2 de juny de 2011. Detesto el provincianisme, i això implica que vull parlar de qualsevol llibre si val la pena, sigui quina sigui la llengua en què està escrit.

“Normalitzar la llengua catalana passa indefectiblement per fer-la present i habitual en els terrenys on la seva presència és més minsa, com passa a Catalunya en el cas de la narrativa de gènere fantàstic”

Això no obstant, normalitzar la llengua catalana passa indefectiblement per fer-la present i habitual en els terrenys on la seva presència és més minsa, com passa a Catalunya en el cas de la narrativa de gènere fantàstic. M’he cansat de repetir-ho, però cal insistir-hi, i és un deure que tenim tots els agents implicats en el magma editorial. Per això seguiré intentant ressenyar llibres minoritaris o desconeguts: un dels reptes que em proposo és poder ser altaveu d’editorials més petites que apostin per publicar fantasia en català. Sé amb tota certesa que si el blog es digués “Los Puertos Grises” i el fes en castellà tindria moltes més visites. Però això per a mi és secundari. Òbviament que vull que es conegui el blog, però no renunciaré pas a la llengua per tenir més lectors. Hi ha moltíssims blogs de fantasy (alguns molt bons, i els segueixo) escrits en espanyol. I és ben lògic que sigui així, perquè el predomini d’aquesta llengua forma part de la normalitat en aquest sector a casa nostra. La gran majoria de petites i grans editorials de l’Estat publiquen en castellà, i fins i tot grans grups han proposat els darrers anys col·leccions exclusives dedicades al gènere, cosa que cal aplaudir. En català, en canvi, costa molt trobar-hi rendibilitat.

La Setmana del Llibre en Català ha estat una coincidència ideal per celebrar aquest “post 100” a Les Rades Grises. Hi he descobert alguna editorial que desconeixia, com Farell, i antologies de contes que vull llegir, una versió en còmic d’El Hòbbit de Norma Editorial que he afegit a la meva col·lecció i, de casualitat, em vaig trobar amb l’amic Ricard Ruiz, que fa promoció de la segona part de Guardians de Somnis. Encara queden molts dies de Setmana, us recomano una passejada tranquil·la per l’avinguda de la Catedral.

Gràcies a tots els companys d’editorials que col·laboreu a nodrir el blog, gràcies a altres bloguers i col·legues que m’heu ajudat i gràcies sobretot als lectors que de tant en tant us hi deixeu caure per compartir les meves dèries. Si hi trobeu coses interessants, molt millor!

 

“I un cop hagueren deixat enrere La Comarca, seguint cap als faldars dels Turons Blancs, van arribar als Turons Llunyans i a les Torres i van albirar la Mar llunyana; i així, finalment, van continuar fins a Mithlond, fins a Les Rades Grises, al llarg estuari de Lun.”

J. R. R. Tolkien, El Retorn del Rei. Ed. Vicens-Vives, 1988. pàg .337

Periodista i gestor cultural

3 Comment on “Els primers cent articles a Les Rades Grises

  1. Retroenllaç: Cinc anys: moltes gràcies! | Les Rades Grises

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: