abercrombie2002

Antes de que los cuelguen, de Joe Abercrombie. La Primera Ley (II). Alianza Editorial, col. Runas, 2008. 680 pàgs. Traducció al castellà: Borja García Bercero.

“Siempre puede intentar hacerlo mejor la próxima vez. En eso consiste la vida”

“Trata a las personas como te gustaría que ellas te trataran a ti y seguro que no te equivocas”

Logen Nuevededos

Tot lector que gaudeixi amb la fantasia èpica hauria de llegir Joe Abercrombie. La trilogia La Primera Ley és un autèntic espectacle que reuneix els millors ingredients del gènere: aventura, personatges emblemàtics, mons mítics, màgia i la recerca d’una arma secreta. També hi trobareu política, guerra i molta violència –definitivament massa violència. Val a dir que un dels trets característics de l’escriptura d’Abercrombie és la cruesa i la brutalitat del món que construeix, on pràcticament no hi ha lloc per a fruir. No hi ha flors ni violes. És un món absolutament convuls, amb diferents bàndols enfrontats, on el poder i la cobdícia són les màximes a seguir i on pràcticament ningú actua amb altruisme. Llegint Abercrombie hom es pot preguntar: cal? Però els nostres telenotícies ens donen la resposta de com és el món real. L’autor trasllada aquest egoisme extrem de l’ésser humà a un escenari efervescent en què la vida sempre és en perill.

Antes de que los cuelguen és el segon volum d’aquesta trilogia. Si no coneixes Abercrombie, en aquest article del blog hi trobaràs una introducció als llibres que ens ocupen. Val a dir que aquest volum es va publicar l’any 2008, però no patiu, que no caduca.

Antes de que los cuelguen reprèn la història just allà on la vam deixar amb La voz de las espadas. La narració es divideix en tres àmbits. Per una banda, l’inquisidor Glokta és enviat a Dagoska, una ciutat del sud dominada per la corrupció; el càustic Glokta –que desplega mordacitat i crueltat a parts iguals– haurà d’investigar la mort del seu predecessor i preparar la ciutat per a l’imminent atac de l’exèrcit gurk. No és, però, l’única amenaça per al govern de La Unió, atès que el líder dels clans del Nord, Bethod, ha reunit un gran exèrcit al qual caldrà fer front. En aquest combat cobra protagonisme un altre protagonista conegut, West, ascendit a Coronel, que comptarà amb la inestimable col·laboració d’un grup de ferotges lluitadors del nord, l’antiga banda de Logen Noudits; el particular estil i la companyonia d’aquest grup d’homes constitueix un dels eixos fonamentals del llibre, que aporta grans dosis d’humor i sentit comú.

Mentre els conflictes s’aguditzen tant al nord com al sud, un heterogeni grup d’aventurers marxa cap a l’Oest, als confins del món conegut, en una missió tan perillosa com desconeguda. Liderats per Bayaz, el Primer dels Mags, viatgen amb ell el propi Logen, la indomable Ferro Maljinn, el càndid soldat Luthar Jezal, el pupil del mag, Quai, i el desconcertant explorador Peullarg. Aquest viatge és un dels puntals del llibre. L’autor aprofundeix en les misèries i virtuts dels personatges, en les seves pors i esperances, i traça l’evolució de les relacions en la llarguíssima i penosa travessa fins a Shabulyan, l’illa dels confins del Món, on s’amaga la Llavor, una pedra màgica, arma poderosíssima que el mag Bayaz jutja imprescindible per aturar els enemics. El viatge com a concepte és un recurs literari excel·lent que convida el lector a sumar-se a l’expedició. Abercrombie, amb un llenguatge colpidor i sense pietat, aconsegueix fer partícip el lector de les penúries del camí. Cap d’ells serà el mateix que va marxar, i és remarcable especialment la relació entre Logen i Ferro. Val a dir, no obstant, que la culminació de l’aventura és un pèl brusca i decebedora. Confio que el tercer volum doni les explicacions que aquí he trobat a faltar.

El llibre és magnífic però la culminació de l’aventura és un pèl brusca i decebedora. El tercer volum hauria de donar explicacions que es troben a faltar

És en aquest viatge en què Abercrombie desgrana alguns detalls de la història mitològica del seu univers. Si us interessa, resumint una mica:

Al principi dels temps, el món conegut i l’Altre Costat –o inframón– estaven units. Euz va eradicar els dimonis, va segellar les portes i va separar els dos mons. Després va dictar la Primera Llei, principi rector de tota la màgia, és la restricció que Euz va imposar als seus fills, que prohibeix tocar de forma directa l’Altre Costat, és a dir, comunicar-se amb el món inferior, convocar dimonis o obrir les portes de l’infern. La contradicció és que tota la màgia prové de l’Altre Costat.

Euz va tenir quatre fills: Juvens, Kanedias, Bedesh i Glustrod. L’últim, el menor, el fill ignorat, va reunir un gran poder que va desembocar en una cruenta guerra entre germans. Després de la destrucció de la ciutat d’Aulcus i la caiguda de Glustrod, els altres tres fills d’Euz van reunir-se per decidir què fer amb la Llavor –un fragment de roca que Glustrod va extreure de l’Altre Costat, essència de la màgia–, i van optar per dur-la al lloc més recòndit del món.

Bayaz, doncs, es proposa recuperar la Llavor, i per dur a bon terme la missió necessita unes habilitats ben especials, entre elles la de Logen, que es pot comunicar amb els esperits, i la de Ferro, que és una de les poques persones amb sang creuada de dimoni dels primers homes i que, com a tal, pot tocar la Llavor sense perill.

També sabem més detalls sobre l’orde dels Mags. Bayaz va ser el primer deixeble de Juvens, i un altre va ser Khalul, que va esdevenir el seu principal competidor. En total van ser dotze aprenents. L’ambició de Bayaz el va fer recórrer a un altre mestre, Kanedias, i es va enamorar de la seva filla Tolomei. L’enfrontament entre Kanedias i Juvens va acabar amb la mort de Juvens i tots els mags –menys Khalul– es van conjurar per venjar-lo. Després del Cisma de l’orde dels Mags, Khalul va fugir i va seguir les passes de Glustrod, menjant carn humana, i vulnerant així la Segona Llei. Dels onze que van lluitar contra Kanedias en van tornar nou. Khalul i Manum, el seu acòlit, acumulen gran poder, i trencant la Segona Llei van generar un exèrcit de criatures demoníaques anomenades Devoradors. Khalul –a qui els seus adeptes anomenen El Profeta– empeny ara la revolta del Sud.

Cal esperar, doncs, que el tercer llibre aclareixi els interrogants oberts i mantingui la intensitat.

Periodista i gestor cultural

4 Comment on “Abercrombie: fantasia èpica obligatòria

  1. Retroenllaç: Abercrombie: arguments contundents | Les Rades Grises

  2. Retroenllaç: El retorn vibrant d’Abercrombie | Les Rades Grises

  3. Retroenllaç: Abercrombie torna al seu món | Les Rades Grises

  4. Retroenllaç: Una venjança molt addictiva | Les Rades Grises

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: