filos-mortales

Filos mortales. Historias del Mundo de la Primera Ley, de Joe Abercrombie. Alianza Editorial, Runas, 2016. 364 pàgs. Traducció al castellà de Javier Martín Lalanda.

Només quan un autor assoleix la reputació de Joe Abercrombie i disposa d’uns fonaments argumentals ben sòlids en el seu historial, es pot permetre el luxe de publicar un llibre de relats com Filos mortales (Sharp Ends). Després de la trilogia del Mar Trencat, una aproximació molt reeixida al públic més jove, l’escriptor anglès convida el seu lector a tornar al món de La Primera Llei, és a dir, la seva saga de referència que el va convertir en un nom imprescindible de la literatura fantàstica. A Filos mortales hom es troba amb vells coneguts que protagonitzen aventures noves o altres que hi apareixen citats de passada, i amb el to agre i violent que caracteritza els seus primers llibres. Tot i que un nouvingut el podria assumir i passar una bona estona, és molt recomanable llegir abans la trilogia essencial, formada pels següents títols: La voz de las espadas, Antes de que los cuelguen i El último argumento de los reyes. En el mateix món també trobareu La mejor venganza, Los héroes i Tierras rojas.

Per als fans acèrrims d’Abercrombie, és bo recordar que l’autor està actualment treballant en una nova trilogia basada en l’univers de La Primera Llei, que tindrà lloc uns quinze anys després de Tierras rojas. L’autor ha explicat al seu blog que pensa redactar els tres llibres abans de publicar-ne el primer, per poder oferir una obra més completa i ben treballada. Bones notícies, doncs, tot i que això farà que l’espera sigui més llarga.

En tot cas, si encara no l’heu llegit, teniu disponible Filos mortales. La pròpia estructura de relats independents fa que el volum sigui més lleuger i assequible que altres de l’autor. El componen 13 textos, tots ells ordenats cronològicament a excepció de l’últim. Els fets transcorren entre els anys 566 i 592. Això vol dir que les històries travessen temporalment el que Abercrombie havia publicat fins ara tant per davant com per darrera, tot i que aproximadament la meitat dels textos se situen uns anys abans de La voz de las espadas. I, sí, això implica, per exemple, que un dels personatges que trobarem en el primer relat, Un magnífico bastardo, és el coronel Glokta, sencer i en plena forma (!), en un encontre amb el tinent West en el context de la campanya militar de La Unió contra els gurks. I, sí, això implica també trobar-nos amb Logen Noudits, el guerrer més sanguinari i temible del Nord, en el moment en què encara lluita sota les ordres de Bethod, un adversari ben conegut dels lectors; el títol –prou explícit– d’aquest text és Creando un monstruo, i ajuda a entendre l’enemistat entre aquests dos líders i la maledicció que persegueix Logen.

El llibre va saltant per diferents indrets geogràfics i també entre personatges i contextos diversos. Tot i així, n’hi ha dues que podem qualificar de protagonistes i que acumulen més pàgines que la resta. Es tracta de dues noies, Shev i Javre. La primera té una reconeguda reputació com la millor lladre d’Estiria, mentre que la segona és una guerrera colossal coneguda com la Lleona de Hoskopp. Un episodi violent les uneix i esdevenen un duet d’aventureres molt atractiu. Fugitives i malvivint amb l’amenaça constant al clatell, no cal dir que totes les peripècies que viuran estaran tacades de sang. Un altre personatge femení que escapa dels seus perseguidors és Shy a Algo de forajida, un homenatge al western.

Abercrombie té una fixació per crear personatges al límit i històries crues i fosques, en què la guerra és un estat permanent i en qualsevol cantonada pot haver un ganivet amb el teu nom

Joe Abercrombie té una fixació per crear personatges al límit i històries crues i fosques, en què la guerra és un estat permanent i en qualsevol cantonada pot haver un ganivet amb el teu nom. En aquest sentit, Filos mortales és un reflex perfecte del seu estil particular, conegut com grimdark, en què no hi ha princeses ni noblesa sinó brutícia, traïció i mort. Cal destacar ¡Libertad! com l’únic relat que s’aparta d’aquest to general. És un text que atribueix a un hipotètic poeta, escrit amb un estil ranci que emula la clàssica retòrica i el lèxic ampul·lós de la novel·la cavalleresca. Es pot interpretar com un exercici de contrast amb què l’autor vol reivindicar la seva pròpia escriptura. Com afirma un dels seus personatges, “la guerra és un flux constant de treballs fastigosos”.

Tampoc hi ha màgia ni sentit de la meravella en aquest llibre, al contrari d’altres del mateix autor, tot i que els personatges tenen la divinitat com a referència llunyana i abstracta. Un dels episodis més significatius en aquesta temàtica és Infierno, en què es narra la invasió de la ciutat de Dagoska per part dels gurks i com la pobra gent del poble es refugia al temple. Temple és precisament el nom del protagonista del relat, que veu impotent com la gent mor al seu voltant. El sacerdot i líder en aquell moment dramàtic és un activista de la no violència. “Hem d’actuar com voldríem que actuessin els altres”, i aquesta reflexió pacifista de ressonàncies cristianes sona estranya en un món amb tanta violència. És un mirall que ens hauria de colpir, perquè el que veiem cada dia a les nostres pantalles no és pas una novel·la… I Temple, que voldria sentir més a prop l’ajut diví, no pot més que resignar-se i seguir: “Atendre els ferits. Confortar els febles. Enterrar els morts. Resar”.

Amb Filos mortales, Joe Abercrombie atorga més cos a la seva narrativa i amplia horitzons en un llibre adreçat als fans que esperen amb delit nous continguts.

 

Periodista i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: