La Setmana del Llibre en Català és un com aquell gelat de finals d’estiu que encara té gust de vacances. Una cita ineludible -de visita militant, diria- per a tots els amants dels llibres. Com un Sant Jordi, però en petit, i molt més tranquil. Aquesta és una crònica personal d’una visita personal. Com resa el subtítol de Les Rades Grises, és “una mirada”, i vés per on que la vista es decanta cap a tot allò que evoca mons fantàstics. Podem ser catastrofistes i queixar-nos de les poques traduccions de literatura fantàstica en català, etc. però també podem ser positius i valorar la nodrida presència de títols per a tots els gustos. Avui toca ser positiu.

Després d’un inici passat per aigua, el recinte tenia ahir dissabte un aspecte radiant. La primera cara coneguda que em trobo és Ricard Planas, un dels editors de Males Herbes, que enguany continuen compartint estand amb altres segells (moltes editorials opten per compartir espai i despeses), però dóna la sensació que són més visibles. La taca verda s’estén. I comencen el curs amb una novetat destacada, Nosaltres, de l’escriptor rus Ievgueni Zamiatin (Lebedian, 1884 – París, 1937).

Unes passes més enllà i, després de saludar antics companys de feina, topo amb una altra novetat acabada de sortir del forn. És el nou volum de la col·lecció Ciència-Ficció de Pagès Editors, Tilepadeion. Sé què penses, de Joaquim Coll. Qui deia que a La Setmana només hi ha llibres de fons? El nou llibre de la sèrie de porpra i plata és un dels recomanats de La Setmana. Això vol dir que qui tingui ganes d’entretenir-se pot anar buscant els 41 llibres recomanats en cada estand i anotar-los en una butlleta que lliuren al punt d’informació per a participar en els diferents sorteigs que promou el certamen.

En aquesta 33a edició de La Setmana s’han programat uns 280 actes. No és poca cosa. L’espai de l’avinguda de la Catedral no és massa gran, però les xerrades es multipliquen en diferents escenaris. Em permeto seure en una intervenció del mestre Joan Margarit, que comparteix espai poètic amb el periodista David Castillo -autor que ha flirtejat amb la distopia en el seu darrer llibre, Barcelona no existeix (Empúries)-, conduïts pel també periodista i escriptor Jordi Nopca.

Per cert, que valdria la pena organitzar alguna xerrada o acte específic sobre els gèneres fantàstics, oi? No m’he mirat amb detall el programa però, si no hi és, es podria plantejar per a l’any que ve. Motius no en falten.

Seguim passejant entre els estands de fusta. La vista se’n va cap a portades conegudes, com els Lovecraft de Laertes o els clàssics de Vicens Vives. A les prestatgeries no hi falten els títols juvenils ni les antologies de lectura obligada. Cal fixar-se especialment en els títols que estan proposant editorials com Raig Verd o Edicions del Periscopi. Si no l’heu llegit, us recomano especialment l’article de Fantàstik, que proposa un itinerari lector per a La Setmana.

Bé, com veieu, el ventall és prou ampli, i me n’he deixat molts. Per exemple, no he vist, però segur que hi era, el Mig Rei de Joe Abercrombie. Com sabreu, aquest mes de setembre Rosa dels Vents publica la segona part de la trilogia El Mar Trencat. Es titula Mig Món i aquesta vegada es publica simultàniament en català i castellà.

I, com sempre, cal fer-se un regalet. Quan ja pensava que ho havia vist tot m’he trobat en un racó aquesta bonica edició de Gil, el pagès de Ham, un conte del mestre Tolkien. És una versió de Vicens Vives de 1995, il·lustrada per Alicia Cañas. Des d’avui ja forma part de la col·lecció particular. Quin goig que fa!

Per cert, si teniu nens, fixeu-vos en aquest Paf, el drac màgic, de Símbol Editors.

I abans de marxar, no deixeu de passar-vos per la caseta de la Institució de les Lletres Catalanes, que ofereix una suggeridora col·lecció de postals amb cites literàries de múltiples autors. M’encanta aquesta de J. V. Foix: “Els bells camins es multipliquen allà on creieu que s’acaba la carretera“.

La Setmana del Llibre en Català, que aplega més d’un centenar de segells que publiquen en llengua catalana, serà a l’avinguda de la Catedral de Barcelona fins al 13 de setembre. No us la perdeu!