sense-titolL’Eurocon és com un bufet lliure. Pel preu del menú, cada comensal pot menjar tant com pugui i d’allò que vulgui. Si cada sessió fos un plat, avui un servidor ha menjat sis degustacions, però qualsevol dels altres assistents pot haver gaudit igualment de l’àpat i que no haguem coincidit en res. Les múltiples opcions del programa és una de les grandeses d’aquesta trobada, tot i que també produeix coincidències no desitjades. L’encontre reuneix fins diumenge a Barcelona un miler de persones d’arreu del continent europeu interessades en la literatura fantàstica.

Al vestíbul principal del CCCB s’apleguen diverses parades de llibres i productes diversos vinculats al fantàstic (disfresses, bijuteria,..). És la plaça pública, el lloc de pas, el minibar, la recepció i l’espai de tertúlia. Un encontre com l’Eurocon dóna per fer molta vida social entre sessió i sessió, cosa que s’agraeix sobretot perquè estem acostumats que tot circuli per les xarxes virtualment.

Els escriptors Andrzej Sapkowski i Brandon Sanderson són les principals estrelles d’aquesta Eurocon. El polonès va participar ahir en una taula rodona sobre com construir un món de fantasia, en què també hi va ser Aliette de Bodard. Sanderson serà el protagonista absolut aquest dissabte, després del bany de masses que va protagonitzar a la llibreria Gigamesh i la promoció intensa d’aquests dies.

0

La presentació de l’edició trilingüe del Mecanoscrit.

En clau catalana, que és la que ens interessa aquí, els protagonistes d’ahir van ser Manuel de Pedrolo i Albert Sánchez Piñol. Molt significatiu i, si m’ho permeteu, també preocupant perquè tant Mecanoscrit del segon origen com La pell freda no són precisament novetats, però s’han mostrat al món com les més importants de gènere fantàstic escrites en llengua catalana. I això és un valor.

El Mecanoscrit és notícia perquè s’ha presentat la nova edició trilingüe (amb el suport de la Diputació de Lleida) que ha permès –encara que sembli mentida– que l’obra es publiqui per primer cop en anglès, amb traducció de Sara Martín. La coneguda novel·la de Pedrolo és la més llegida, la més reeditada i la més venuda en la història de la literatura catalana, però ha trigat 42 anys des de la seva publicació (1974) a tenir versió anglesa, a l’espera ara que alguna editorial la pugui distribuir al mercat anglosaxó. Adelais de Pedrolo, filla de l’escriptor, ha reivindicat de nou els valors del Mecanoscrit (la història d’amor, el feminisme, l’antiracisme, l’altruisme, l’esperit de lluita, la preservació de la cultura), i va repetir que el seu pare lamentava que –tot i haver publicat més de 120 títols– fos conegut per aquesta novel·la.

002

La coberta de la nova edició.

“No és la millor ni la més ambiciosa de Pedrolo”, recorda l’escriptor i expert en ciència-ficció Antoni Munné-Jordà. És curiós com les circumstàncies de la història van fer del Mecanoscrit una obra tan popular. “Pedrolo volia guanyar lectors per a la literatura catalana i tornar la llengua literària al poble, en tots els gèneres”, apunta Munné-Jordà. Després de la llarga dictadura i la prohibició del català, Munné-Jordà subratlla que Pedrolo va saber interpretar en clau de ficció com la societat catalana havia d’assumir la responsabilitat per crear “un nou ordre” per superar el franquisme, tal com els protagonistes de l’obra es veuen abocats a assumir la reconstrucció de la civilització humana.

7

Albert Sánchez Piñol, entrevistat per Alícia Gili.

L’altre nom propi del dia ha estat Albert Sánchez Piñol, en aquest cas sense més novetat que la confirmació que l’any 2017 està prevista l’estrena de la pel·lícula basada en La pell freda (La Campana, 2002). L’escriptor s’ha presentat animat i reivindicatiu a la trobada amb el públic, i ha lamentat que el fantàstic sigui menyspreat per les “elits culturals” com si fos un gènere “de qualitat inferior” i condemnant-lo a l’ostracisme. De fet, opina que simplement hi ha llibres bons i llibres dolents, i aposta per abolir els gèneres. “El gènere són els altres!”, exclama. Sánchez Piñol afirma que la seva formació com a antropòleg l’ha ajudat a construir les seves novel·les. Concretament sobre La pell freda –la més traduïda de la literatura catalana amb 37 idiomes–, ha explicat que la clau que funcionés tan bé va ser precisament el component fantàstic. “La gràcia del llibre és quina relació establim amb l’altre: o ens matem o ens volem escoltar?” L’autor també ha defugit ser estendard de la ciència-ficció en català i critica que se situï determinats escriptors o artistes com a referents. “El meu paper no és ser mestre de res –assevera–. Des de la Revolució Francesa s’ha sacralitzat l’autor com a mèdium entre la cultura i la gent”, lamenta.

2

Hugo Camacho, Jordi Font-Agustí, Jordi de Manuel i Alfons Gregori.

Aquesta primera Eurocon que es fa a Barcelona significa una oportunitat única per explicar a un bon contingent de públic interessat en el tema que existeix una literatura de fantasia i ciència-ficció en català, absolutament invisible al món perquè, per començar, té moltes dificultats per fer-se visible a casa. En la sessió matinal s’ha tractat aquest tema en anglès (“Discover Catalan SF”) amb Hugo Camacho, Jordi Font-Agustí, Jordi de Manuel i Alfons Gregori. “Per primer cop hi ha més de 40 persones en una mateixa sala parlant de ciència-ficció en català!”, ironitzava l’escriptor Jordi de Manuel, que lamenta que la promoció del gènere en llengua catalana és un “miracle”. Dificultat numero u: que una novel·la no té opcions d’arribar a l’anglès si no ha passat abans pel castellà. I la prova irrefutable és que l’única novel·la de ciència-ficció en català que s’havia traduït a l’anglès fins ara era precisament La pell freda, i perquè l’editorial va tenir l’habilitat de no vendre-la com una novel·la de gènere. En tot cas, la sessió ha significat un interessantíssim repàs cronològic de la història de la literatura fantàstica en català des del segle XIX fins a l’actualitat, que intentarem recuperar i ordenar per a un article futur.

La segona jornada de dissabte és un dia molt especial, el dia central i més dens d’aquesta Eurocon, que acabarà amb el lliurament dels Premis Ictineu, que organitza la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF). L’entitat té un estand al hall del CCCB. És un bon moment per conèixer-la i fer-se’n soci. Seguim.

5

Alícia Gili, Mercè Bagaria i Sílvia Romero, en la xerrada sobre la dona a la mitologia i la literatura fantàstica catalana.

Periodista, lector i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Les Rades Grises

Una mirada a la literatura fantàstica

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

Art and life, by Mireia Rosich

Una mirada a la literatura fantàstica

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: