Michelíada, d’Antoni Munné-Jordà, ha guanyat la 8a edició dels Premis Ictineu, els premis de la literatura fantàstica i de ciència-ficció en llengua catalana, que s’han lliurat en el marc de l’Eurocon de Barcelona. Munné-Jordà ha obtingut el guardó en la categoria de millor novel·la en català per una obra, Michelíada (Males Herbes, 2015) que capgira La Ilíada. En podeu llegir la ressenya en aquest bloc. Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948), que ahir va rebre un merescudíssim homenatge també en el marc de l’Eurocon, s’ha guanyat a pols ser una figura de referència en les lletres catalanes. Dues vegades finalista del Sant Jordi, ha publicat una quinzena de llibres i multitud de relats; és un dels màxims especialistes i divulgadors de l’obra de Manuel de Pedrolo i, també, entre altres coses, és un puntal de la ciència-ficció a Catalunya -ha dirigit durant anys la col·lecció especialitzada del gènere de Pagès Editors (prop de 30 volums) i va ser president de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia (SCCFF).

L’escriptor vilanoví va ser el protagonista de la jornada d’ahir (Sanderson a banda), però els Ictineu van reconèixer també altres autors. Mig Rei (Rosa dels Vents, 2015), de Joe Abercrombie, va rebre el premi a la millor novel·la traduïda al català. Aquesta és la primera obra de la trilogia El mar trencat, una història de fantasia èpica ambientada en un món similar al dels víkings, amb aventura, guerra i personatges que volen aproximar-se al públic juvenil. També en podeu saber més en diversos articles del blog.

El premi Ictineu al millor conte en català va ser doble. L’Ictineu combina el vot del públic amb el del jurat i en aquesta categoria es va produir un empat. El vot popular va escollir Llers 1939, d’Enric Bassegoda, aparegut al llibre de relats Catalunya mítica (Orciny Press, 2015), mentre que el jurat es va inclinar per Compartiu si us plau, d’Hugo Camacho, publicat a la revista Catarsi núm. 17. Hugo Camacho, gran activista del gènere a casa nostra, va ser premiat per partida doble: com a autor i com a editor d’Orciny Press.

Finalment, el guardó per al millor conte traduït va ser per al text Ensenyant a llegir al Bigfoot, de Geoffrey W. Cole, aparegut també al núm. 17 de la Catarsi.

Els Ictineu es van lliurar ahir a la nit a l’Hotel Catalonia Ramblas de Barcelona en el transcurs d’un sopar, i per primera vegada es van fer coincidir amb els premis espanyols Ignotus, que també es van donar a la capital catalana coincidint amb l’Eurocon.

Homenatge a Antoni Munné-Jordà
L’escriptor va rebre els elogis dels companys (escriptors, crítics, editors, llibreters…) en un acte celebrat al CCCB amb motiu de l’Eurocon en què hi van intervenir Jordi Font-Agustí, company de batalles a la SCCFF, i els editors Lluís Pagès (Pagès Editors), Francesc Mestres (El Cep i la Nansa) i Ramon Mas (Males Herbes). Tots ells van destacar la seva tenacitat i exigència professional, tant com a escriptor i editor, i com a corrector a Serra d’Or. Però també la seva humilitat, modèstia i generositat. “Encara no entenc com no es llegeix Antoni Munné-Jordà als instituts!”, va exclamar Francesc Mestres, que va evocar la mítica presentació a Vilanova de L’única mort (1999), que va durar un dia sencer. Al seu torn, Jordi Font-Agustí va llegir un text en nom de la SCCFF i va revelar els tres “pecats” de Munné-Jordà que expliquen perquè no figura a l’Olimp de les lletres catalanes: no forma part de l’endogàmia acadèmica, sempre ha avantposat l’autoexigència a l’autobombo, i és el que més sap de ciència-ficció a Catalunya. “Antoni Munné-Jordà és una referència imprescindible”, va subratllar. I en la mateixa línia es va expressar també Ramon Mas, que va parlar de Michelíada com el llibre perfecte per a l’editorial, i de Munné com “l’escriptor que encarnava tot el que volíem”. Mas va confessar que va descobrir l’autor vilanoví en llibres de segona mà als Encants, i va destacar-ne l’estima cap als gèneres populars, l’empenta per afrontar textos experimentals que no havia fet mai ningú abans en català. “És un pioner que va obrir portes, un explorador que va per davant de tots els altres escriptors”, va sentenciar. Males Herbes publicarà un nou llibre de l’autor l’any 2017.

A més, la SCCFF ha impulsat un número especial de la revista Catarsi, que inclou cinc textos inèdits del propi Munné-Jordà, a banda del text d’homenatge i una entrevista. El regal extraordinari són un conjunt de microcontes escrits per amics escriptors i membres de la SCCFF. Tot plegat es pot descarregar al web de la Catarsi.

Mirada històrica al gènere en català
L’Eurocon és també un espai per al debat professional i un dels més candents que tenim en la literatura catalana de gènere és el de l’escassa traducció. Lluís Comas, Anna Llisterri i Hugo Camacho van participar en la taula rodona, ahir a la tarda, que va posar de manifest llums i ombres de la qüestió.

També en clau catalana cal destacar la sessió que va obrir la jornada, amb Ramon Mas, Alfons Gregori i Daniel Genís. Tots tres van fer un repàs històric a la literatura catalana de gènere. Ramon Mas, editor de Males Herbes, va fer una crida contra el victimisme habitual del sector, i va subratllar que el fet que no hagi existit una indústria específica del fantàstic en català ha permès que els autors hagin pogut usar elements del gènere de forma habitual amb finalitat exclusivament literària, com a vehicle per arribar allà on volien dur el lector. En aquest sentit, Mas ho valora com un factor positiu atès que “la literatura no ha estat sotmesa a les exigències del mercat”.

Sanderson, ovacionat
El mestre i creador del Cosmere, Brandon Sanderson, va ser aclamat pels fans en dues sessions multitudinàries. Nascut a Lincoln, Nebraska, l’any 1975, Brandon Sanderson és l’autor més prolífic de la fantasia èpica actual, i lidera les vendes als Estats Units al costat de la parella Martin-Rothfuss. La seva producció incessant voreja la trentena de títols en només deu anys. Alguns d’ells ja tenen categoria de clàssics, com Elantris, al costat d’altres ben coneguts pels aficionats al gènere com la sèrie Mistborn (Nacidos de la bruma) o Warbreaker (El aliento de los dioses), sense oblidar The Stormlight Archive (El Archivo de las Tormentas). Tota l’obra de Sanderson es publica en espanyol en la col·lecció Nova d’Ediciones B. No hi ha res seu en català.

Sanderson va explicar ahir que va començar a entusiasmar-se per la fantasia als 14 anys gràcies a una professora que es deia Ms. Reading (no és cap broma) i que l’obra que va marcar un abans i un després va ser Dragonsbane, de Barbara Hambly. Dels seus estudis de química van sorgir les seves idees sobre la màgia però de seguida va notar que podia seure i escriure durant hores però que treballar de químic no feia per a ell. Una de les coses que destaquen de Sanderson és la seva capacitat per escriure. Per a algun lector pot ser difícil entrar-hi, per això cal tenir clar per on començar, i ell mateix avisa al respecte en alguns volums. Sobre el fet de ser tan prolífic, diu que és gràcies a la seva mare, comptable, que el va ensenyar a ser disciplinat i organitzat. “Sóc un artista amb l’entrenament d’un comptable, i quan escric sóc molt productiu”, explica. Preguntat pel seu èxit actual, recorda que va escriure tretze novel·les abans que li publiquessin la primera. I que haver escrit tant quan no el coneixia ningú li va permetre aprendre els hàbits. “Aquella època va ser essencial per ser l’escriptor que sóc ara”.

Diu Sanderson que els entorns especials són característics de la fantasia però que sovint és el menys important perquè “si tens un bon entorn però bons personatges pot ser un bon llibre però no al contrari”. Afirma que el desenvolupament dels personatges ha estat una de les coses que més ha treballat amb els anys. “Vaig entendre que havia de tractar cada personatge com a protagonista de la seva pròpia història”. I reflexiona encara sobre l’essència del fantàstic: “El poder de la fantasia és que podem barrejar pensaments profunds amb aventura, meravella, exploració i experiència humana”.

El periodista Ricard Ruiz Garzón li va preguntar sobre el component polític de les seves obres, fet que nega: “El lector té el dret a interpretar el que escric. No puc dir que l’agenda social o política sigui present en la meva obra, però és evident que allò que em fascina com a artista i com a persona es filtra en els meus textos”.

L’escriptor nord-americà també va parlar sobre el rerefons més transcendent i espiritual de la seva obra literària. “Sóc un home de fe, sóc religiós. I també sóc un home de ciència, potser per això tinc un enfocament més racional vers la fe. El que intento és mostrar múltiples punts de vista. Crec que trobem la veritat en diferents persones que discuteixen sobre les seves discrepàncies i que s’escolten mútuament”.

Sanderson continua treballant en l’adaptació crossmedia de la seva obra. Descartat el videojoc de Mistborn, afirma que ha volgut córrer el risc de cedir els drets de la seva obra per a fer-ne pel·lícules i que ha confiat en DMG Entertainment perquè “entenen el Cosmere i l’abordaran com un conjunt”.