El Portal de los Obeliscos, de N. K. Jemisin. Nova, Ediciones B, 2018. 396 pàg. Traducció al castellà de David Tejera Expósito

“La gent necessita creure que al món hi ha més coses que les que pot veure”

El Portal de los Obeliscos, de Nora K. Jemisin és el segon volum de la trilogia La Tierra Fragmentada (The Broken Earth) i, com a tal, és un llibre de transició que només es pot entendre si s’ha llegit el primer, La Quinta Estación, i que reclama a crits un final que completi les línies argumentals obertes. Aquesta cloenda és El Cielo de Piedra. Poc a poc, però acabarem repassant tota la trilogia! Si hi teniu interès, us recomano que llegiu abans la ressenya del primer llibre per situar-vos en aquest univers caòtic.

En el segon llibre retrobem Essun, la protagonista, a Castrima, una mena de colònia de refugiats subterrània on la gent sobreviu com pot en un món en ruïnes. L’emanació de gasos i la cendra que sura a l’atmosfera amenaça seriosament la vida de la població, mentre diferents comunitats d’individus lluiten entre si per sobreviure per la gran escassetat d’aliment, fet que provoca fins i tot casos de canibalisme.

En aquest panorama desolador, Essun té més fronts oberts. El més dolorós, no haver trobat la seva filla desapareguda, Nassun. Però, sobretot, sent la pressió d’haver d’intentar un moviment còsmic aparentment inabastable per retornar l’equilibri a l’univers. La dona viu amb angoixa les darreres setmanes de vida d’Alabastre, barreja de sentiments i batalla psicològica amb el poderós orogen responsable d’haver partit el continent per la meitat i de desencadenar una nova estació. Ell ha estat el seu amant i mentor, el mestre que li pot donar les pistes per a usar tota la magnitud del seu poder. Així, la gran prova té a veure amb els obeliscos, amplificadors de l’orogènia, una mena de satèl·lits que l’Essun pot atraure amb el seu poder innat. El desviament de l’òrbita de la Lluna és un dels motius principals del caos atmosfèric que provoca desastres periòdics al planeta. Ara l’Essun sap més sobre la màgia vital que amaguen les pedres i descobreix que pot canalitzar l’energia dels obeliscos per a recuperar l’equilibri entre la Terra i la Lluna. La Lluna va canviar a una òrbita d’el·lipsi més llarga, però està tornant; Alabastre en va fer una primera correcció de velocitat i trajectòria però algú ha de fer una segona intervenció. I ella és l’única amb la capacitat per obrir el Portal dels Obeliscos, que podria restaurar la Lluna i acabar amb les estacions. La prova serà duríssima. Però no només això! Encara hi ha un altre conflicte paral·lel contra els menjapedres per la voluntat d’hegemonia d’una espècie o altra sobre el planeta.

Jemisin escriu la història des de la segona persona del singular i en present, un mecanisme que atorga a la narració un ritme de crònica immediata. I té l’habilitat de barrejar el repte global –que podríem equiparar amb la lluita pel canvi climàtic– amb els “petits” problemes de supervivència del dia a dia. Cal algú que hi apliqui una mirada d’òptica més àmplia per prioritzar l’acció que ha de beneficiar el conjunt. Però, mentrestant, no es poden deixar d’atendre les urgències quotidianes, tan físiques com emocionals.

D’altra banda, el lector segueix en paral·lel el destí incert de la seva filla Nassun, que fuig amb el seu pare i va a parar a les mans del Guardià Schaffa, que voldrà aprofitar-se del poder potencial que observa en la nena. L’existència de Nassun és trista i solitària, envoltada d’una gran incomprensió per l’abandó de la seva mare i l’amor-odi malaltís del seu pare, que mai l’ha acceptada tal com és, com una orogen. Vet aquí el cant de Jemisin en favor de la llibertat i reivindicant la diferència en contraposició amb l’immobilisme d’allò establert. Qui tingui orelles, que escolti.

Periodista i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Els altres mons de la literatura catalana

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

Ilium

Reseñas y otras cuestiones de variable interés

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: