“Protegiré fins i tot aquells a qui odio, mentre sigui just”

Diu Brandon Sanderson al pròleg que La Guerra de les Tempestes ha estat un somni, la història que sempre ha volgut explicar. En acabar Palabras Radiantes, el lector resta aclaparat, i el primer pensament és: “Com s’ho fa aquest home per escriure això?”. Certament, Sanderson ha demostrat que és un escriptor superdotat i amb una imaginació desbordant capaç d’anar engreixant el seu Cosmere amb històries llegendàries. Palabras Radiantes (Words of Radiance) és el segon volum de la saga The Stormlight Archive (El Archivo de las Tormentas), que publica en castellà la col·lecció Nova d’Ediciones B. Sanderson la va anunciar com una obra de deu títols, dels quals ja n’han sortit tres: el tercer és Juramentada (Oathbringer, 2017). Mentrestant, ha aparegut també una novel·la curta vinculada a la saga, Edgedancer (Bailarina del Filo), dins l’antologia Arcanum ilimitado, i s’espera el quart volum, The Rhythm of War, per a l’any 2020.

Aquest segon llibre empalma directament allà on ens vam quedar a El Camino de los Reyes. Som al continent i –planeta del mateix nom– Roshar, i els fets es desenvolupen a l’est, a Alezkar, concretament a una regió anomenada les Planures Trencades, una zona geogràficament inestable, assolada periòdicament per grans tempestes, on cada fragment de terreny es troba dividit per enormes escletxes que cal travessar amb ponts. En aquest context es disputa una guerra entre homes (alezi) i una raça que consideren inferior, els parshendi.

El guerrer Kaladin és l’heroi d’aquesta saga, tot i que en aquesta segona part comparteix protagonisme amb Shallan, la jove deixebla de l’erudita Jasnah Kholin, que investiga l’origen mitològic de les forces que dominen l’univers. Amb Shallan fem un viatge que combina aventura amb misteri. D’una banda, un accident posarà la seva vida en perill, i haurà de buscar la manera d’arribar fins a la zona bèl·lica com a promesa d’Adolin, cosí del rei i un dels homes més poderosos d’Alezkar. Aquest viatge, a la vegada, és una recerca intel·lectual que continua els estudis de Jasnah, i que la duen a investigar una ciutat llegendària, Urithiru, que es trobaria al bell mig de les Planures Trencades, just a l’epicentre del conflicte.

Shallan fa un camí d’aprenentatge i ha de convertir-se en algú importantíssim en aquesta història. Ella i Kaladin són personatges que venen del no-res però creixen de manera constant i es guanyen el respecte dels altres per mèrits propis. En el trajecte vital de la noia, la novel·la ofereix flaixos continus del passat que la persegueix, amb episodis de maltractaments per part del seu pare que van acabar amb la mort de la seva mare i la fugida dels germans. Però aquesta relat de supervivència té llums i ombres, i Shallan no és tan fràgil com aparenta. En els camps de guerra d’Alezkar aprofundirà en el seu coneixement i la seva màgia mentre navega en diferents fronts, com a promesa d’Adolin, però també amagant-se en identitats secretes gràcies a les seves habilitats.

A través de Shallan sabem més sobre els spren, aquestes ànimes o esperits que són per tot arreu i que poden vincular-se a persones concretes. Provenen de Shadesmar, el regne cognitiu, i entren al món físic com a forma d’idees i emocions de l’experiència humana. Els spren estan tornant perquè pressenten un perill, que és el retorn dels Portadors del Buit.

La guerra contra els parshendi a les Planures Trencades continua després de cinc anys. Els prínceps d’Alezkar estan desunits, i l’assassinat del rei Gavilar, que era una veu moderada que buscava l’acord, fa bullir la set de venjança.

KALADIN, PODERÓS
Mentrestant, Kaladin ja no és l’esclau del Pont Quatre sinó un guerrer de prestigi, admirat per molts, que ha ascendit fins a capità de la guàrdia de Dalinar Kholin, líder dels prínceps d’Alezkar. Sobre la novel·la plana una amenaça constant, que és el retorn dels Portadors del Buit. És un mal indefinit que connecta amb un passat remot i ens prepara cap a un clímax final en què intuïm que en passarà alguna de grossa.

Al mateix temps, Sanderson mostra una mica més l’altra part del taulell, els parshendi, una raça que es comunica cantant, i en el seu llenguatge cada entonació canvia en funció del seu estat d’ànim. Mitjançant una de les seves líders, Eshonai, el lector assisteix a la forja d’un canvi violent i revolucionari que pot decantar el destí final de la guerra.

En aquest segon volum de la saga seguim aprenent sobre els efectes de la llum tempestuosa, font d’energia que alguns dotats poden usar i que proporciona velocitat i força, o cura ferides ràpidament. Kaladin viu amb el contrasentit de desenvolupar el seu poder, que el pot dur a convertir-se en un Radiant ulls clars, i l’odi que sent cap a aquesta casta superior que va arruïnar la seva família i la seva infantesa. La fúria envers els prínceps Amaram i Sadeas és una tensió constant, però reflecteix alhora la paradoxa d’intentar treballar per un bé comú sentint que el govern s’ha de sacsejar. La contradicció, l’orgull i la ràbia interna el porten a una crisi que només podrà resoldre tornant a la seva essència, simbolitzada en la màgica Syl, la seva spren. Kaladin sap que s’ha de convertir en una persona diferent, però no sap en qui. En una societat tan classista, pot algú d’ulls foscors liderar el món?

En aquest sentit, un dels temes que Sanderson planteja al llarg d’aquesta obra és que l’origen de naixement o la situació social d’uns individus no pot marcar el destí dels governants i el rumb de les nacions. La separació entre ulls clars i foscos és un esquema racial rígid i dolorós que cal trencar.

ELS CAVALLERS RADIANTS
Una altra qüestió cabdal és la dels Cavallers Radiants. Qui són aquests personatges llegendaris? Se’ns diu que van ser una forma de compensar la destrucció de les Desolacions. Deu ordes de cavallers, fundades amb el propòsit d’ajudar els homes a lluitar i després a reconstruir, tot i que per a alguns són uns traïdors que van abandonar la gent als Portadors del Buit. Sanderson connecta constantment el temps present de la narració amb èpoques passades tenyides de llegenda i èpica.

El comandant Dalinar, oncle del rei Elhokar, pateix un seguit de visions o al·lucinacions en què el Totpoderós li parla, i sent que té la missió divina de restaurar els Cavallers Radiants, tot i que no sap com ha de dur a terme una empresa com aquesta. Dalinar vol treballar per la pau i per la unificació de les cases d’Alezkar, mentre ha de fer front a la por d’un nou atemptat contra la corona. Les amenaces són fora i dins, i la seva aposta pel diàleg va pel camí del fracàs absolut.

Tant Kaladin com Shallan tenen un paper fonamental en aquest cataclisme que s’albira a l’horitzó. L’autor teixeix una relació tensa entre tots dos protagonistes, amb caràcters contraposats i aparentment allunyats, tot i que viuran un episodi clau que els aproparà ostensiblement.

Brandon Sanderson està creant una obra monumental que reuneix els principals ingredients de la fantasia heroica, amb una trama complexa, rerefons mitològic i personatges carismàtics. Aquest llibre no es pot llegir sense el primer. I ara necessito seguir amb el següent. Alguna cosa fas molt bé si després de 1.200 pàgines no has esgotat el lector sinó que l’has deixat amb ganes de més. Em trec el barret.

∞∞∞

T’ha agradat l’article? Subscriu-te a Les Rades Grises!