Laertes ha reeditat aquest any un dels textos clàssics de Howard Phillips Lovecraft (1890-1937), L’ombra sobre Innsmouth, que havia publicat per primer cop en català el 1987. Actualització necessària, doncs, i molt benvinguda en la línia de recuperació de les obres fundacionals de la literatura de terror que ha vingut duent a terme la col·lecció L’Arcà durant dècades. L’últim, acabat de sortir del forn, és Els salzes, d’Algernon Blackwood. Però aquest any cal celebrar també la publicació, per primer cop en llengua catalana, de L’horror sobrenatural en la literatura, un assaig escrit pel mateix Lovecraft i traduït per Jordi Llavoré en què l’autor de Providence analitza la narrativa de terror.

L’ombra sobre Innsmouth (1931) és un dels relats que integren els famosos Mites de Cthulu. Com és habitual en Lovecraft, narra en primera persona, en aquest cas des del punt de vista d’un jove que celebra la majoria d’edat fent un viatge de caire turístic i antropològic per Nova Anglaterra, passant naturalment per la ciutat d’Arkham, d’on és originària la família del seu pare. Des de l’inici, el lector sap que el protagonista va sofrir una experiència espaordidora l’estiu de 1927 a la localitat costanera d’Innsmouth, i es disposa a narrar-la.

El jove escolta amb escepticisme i amb un punt de befa les històries que li expliquen sobre la maledicció d’Innsmouth. Algunes persones d’Arkham l’adverteixen de cultes satànics i sacrificis espantosos que hi tenien enlloc, de poders malignes i ocults, ja abans de la terrible epidèmia en què va morir la meitat de la població, el 1846. Li parlen d’uns monstres aquàtics, mig peixos, mig batracis, que troba representats en relleu en una tiara al Museu de la Universitat de Miskatonic. La gent diu que Innsmouth és un indret malsà i decadent; que els seus habitants són uns degenerats i tenen uns trets estranys, senten aversió vers ells i no volen tenir-hi tractes de cap mena. L’explorador, en canvi, atribueix tot plegat a falòrnies i prejudicis racials, i decideix visitar Innsmouth, malgrat les advertències.

Òbviament, l’excursió a Innsmouth és el nucli d’aquesta aventura espantosa. La creació d’atmosferes lúgubres és un dels dons que Lovecraft va aportar a la literatura de gènere i en aquest relat es manifesta amb mestria mitjançant un paisatge urbà desolador, personatges estranys i un rerefons que teixeix un neguit intangible. De la mateixa manera, el text va amplificant progressivament la sensació psicològica de por i amenaça que sent el viatger, que evoluciona des de la incredulitat inicial, a la repugnància i al pànic. Però serà millor que el lector descobreixi per si mateix els detalls de l’horror que amaga aquest port marítim. Només esmentar que en un moment de la conversa amb Zadok Allen, un vell borratxo mig guillat, testimoni dels mals d’Innsmouth, aquest deixa anar una frase incomprensible que comença així: “Iä! Iä! Cthulhu fhtagn!”

Aquest títol connecta amb altres essencials també publicats per Laertes com La crida de Chtulhu i altres narracions, i és una immersió en la geografia imaginària de Lovecraft, que recrea la Nova Anglaterra natal amb la ciutat d’Arkham i la vall de Miskatonic. A més, incorpora referències sobre divinitats arcaiques i éssers sobrenaturals propis de la seva mitologia: els Profunds i els Primordials, mitjançant els adeptes de l’Orde esotèrica de Dagon.

Les històries de Lovecraft juguen amb realitats hipnòtiques en què alguns episodis paorosos se situen al llindar del malson o d’una irrealitat vívida. I tenen en comú l’efecte desequilibrant en l’estat mental i físic dels personatges que les pateixen, que en un pla simbòlic no deixa de ser una conseqüència aplicable a l’aprenentatge vital de qualsevol individu. L’experiència ens transforma i sovint el més difícil és lluitar contra les pròpies pors. Com indica Emili Olcina, Lovecraft, a través de la seva obra, “exterioritza les experiències mentals, emocionals i oníriques”.

Lovecraftians, aquest llibre s’ha de tenir!

∞∞∞