“Es pateix per gelosia, per enveja, per inseguretat, però no per amor: Per amor no es pateix mai”

En un any de traduccions molt sonades, és de justícia fixar-se en llibres com el de la periodista Selena Soro (Barcelona, 1991), una escriptora catalana que debuta amb una història de fantasia juvenil de tall clàssic amb què ha obtingut el IX Premi Carlemany per al Foment de la Lectura. És interessant aquest guardó que patrocina el Govern d’Andorra perquè, després que les obres presentades passin el sedàs d’un jurat, almenys tres obres finalistes són llegides per joves estudiants de 14 a 16 anys de tres centres andorrans, que acaben decidint quina és la millor. En la nòmina de premiats hi ha altres obres fantàstiques com Hipnofòbia, de Salvador Macip.

Misteris de la boira és una novel·la ambiciosa, que proposa un univers clarament dual de bons contra dolents, amb una protagonista femenina imperfecta però enèrgica i de bon cor, i una trama que propugna l’amor com a taula de salvació. Selena Soro construeix un artefacte d’emocions i aventures que els adolescents s’haurien de trobar quan cagui el tió. Per fomentar la lectura en català cal comprar llibres, així que, pares, aquest és un títol ideal a tenir en compte.

La Gala és l’heroïna d’aquest relat. És una nena de 13 anys que viu a Mins, un poble envoltat de boira, on la vida s’està esgotant. Els arbres no donen fruits, els animals moren en néixer. No hi ha infants i les persones moren cada cop més joves. Els seus habitants viuen amb la certesa que el món és només el seu poble, i que no hi ha res més enllà de la boira. Fins que un dia es revela que per un túnel estan arribant vagonetes amb missatges misteriosos. La Gala és una nena inquieta i vital, trista per la desaparició de la seva germana gran, i està cridada a ser part d’una història èpica. Ella és la que haurà de fer un pas endavant i sortir del poble per cercar esperança. Un pas que és també simbòlic, com Bilbo quan ha de sortir de La Comarca, perquè cal enfrontar-se a allò desconegut, cal sortir de casa, assumir riscos i anar de cara a descobrir el món.

I el món que es troba és molt dur. La Terra Fosca, que és el nom que rep aquest univers, està dominada pràcticament en la seva totalitat per l’Ordre Ministerial, una tirania que té com a objectiu primordial eliminar els sentiments de la gent. És un sistema esclavista que converteix els insurgents en no-humans mitjançant un cruel tractament d’electroxocs, de manera que obliden qui són i només es dediquen a treballar. Terrible metàfora del món capitalista, oi? I, per altra banda, hi ha els rebels, els Arbis –anomenats “immorals”, perquè estimen–, que representen la resistència que beu de la força de la natura. Per tant, tenim un contundent missatge ecologista, feminista i anticapitalista. Defensar l’amor universal pot semblar naïf? Segurament, però estic d’acord amb Soro que és l’única utopia que ens queda. Ara bé, els rebels lluiten, i també han d’usar la violència per defensar l’essència dels seus valors.

Rere el missatge utòpic de l’amor universal, l’obra amaga una contundent reivindicació feminista, ecologista i anticapitalista

Millor no revelar gaire cosa més de l’argument. Amb aquests ingredients, ja podeu imaginar una història impregnada amb els elements arquetípics més habituals del viatge de l’heroi: la crida a l’aventura, traspassar el llindar, la transformació-maduresa, la trobada amb el mentor o amic, els reptes i temptacions, etc. El periple de la Gala estarà farcit de contratemps. I ella, que és una noia insegura i amb el cos ple de cicatrius per la seva poca destresa, descobrirà que pot créixer i millorar amb dedicació i força de voluntat, però que també pot despertar la seva part fosca, egoista i plena d’odi.

Selena Soro s’esforça a aprofundir en l’estat d’ànim i els debats emocionals interns dels personatges protagonistes, un aspecte que és un dels puntals del llibre. També planteja amb naturalitat diferents tipus de relacions amoroses, estructures familiars i identitats sexuals; aporta reflexió sobre qüestions com la memòria i la construcció de relats personals a partir dels records i, sobretot, esperona a lluitar contra la ignorància i el conformisme. Les boires d’avui poden ser fake-news.

En general, a Misteris de la boira els dolents són molt dolents, i a alguns personatges els faltaria una mica d’escala de grisos. I els bons, en general, se’n surten excessivament bé, no sense patiment, tot i que hi ha alguns girs de guió que afegeixen dramatisme a la història. Admiradora de Philip Pullman, Michael Ende i J. K. Rowling, Selena Soro ha escrit la seva primera novel·la a partir d’un conte que havia escrit de petita a l’escola. I Déu n’hi do el resultat! Aconsegueix una novel·la prou rodona, potser massa llarga en alguns compassos, i que té el handicap d’un final a mitges que acaba amb un “continuarà…” i deixa el lector amb ganes de més. L’escriptora ja treballa en la segona part. La seguirem!

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!