Durant el segle XIX, quan encara no s’usava el terme “ciència-ficció”, diversos autors ja havien escrit històries de gènere. Herbert George Wells (1866-1946) va ser un dels primers, amb obres fundacionals que han esdevingut clàssics amb totes les lletres, com La màquina del temps (1895), L’home invisible (1897) i La guerra dels mons (1898). Increïble que ja tinguin 125 anys, no? En aquell moment, la consolidació de la revolució industrial i el progrés científic van esperonar la imaginació d’escriptors que han ascendit a l’Olimp de la literatura de tots els temps, com Verne, Conan Doyle, Stevenson o, per descomptat, Mary Shelley, autora de Frankenstein (1818), que es pot considerar la primera obra de ciència-ficció de la història, i amb la qual té alguns paral·lelismes L’illa del Doctor Moreau (1896).

Gràcies a la iniciativa del també escriptor Albert Pijuan, que s’ha encarregat de la nova traducció i del pròleg del llibre, Angle Editorial acaba de recuperar aquesta novel·la en la seva col·lecció El Far, que acumula un conjunt d’obres selectes com El vampir, de Polidori, o El Rei de Groc, de Robert W. Chambers, entre moltes altres. Influenciat sense dubte per aquest treball, Pijuan va publicar l’any passat amb Males Herbes L’illa del doctor Woreau, inclòs en l’antologia Contes per al (des)confinament. En el relat, l’illa és un videojoc en què el jugador pot materialitzar un animal i convertir-lo en la seva mascota humanitzada…

Però tornem al clàssic. L’illa del Doctor Moreau és un llibre potent que va sacsejar consciències en la seva època i que continua interpel·lant el lector d’avui per la seva capacitat d’evocar possibles conseqüències de l’experimentació biològica. En un món que encara estava assimilant les teories de Darwin i que es feia preguntes sobre els plantejaments ètics de l’avenç científic, Wells posava el dit a la llaga amb una història incòmoda sobre els límits de la manipulació de la natura i amb un personatge central, el “científic-boig” Moreau, que s’erigia com un déu creador. El text podia convidar a anticipar tota mena d’hipòtesis imaginatives més o menys fantasioses però, sobretot, indagava en el sentit profund –ètic, espiritual, intel·lectual– d’allò que la humanitat és capaç d’aconseguir a mesura que augmenta el coneixement. La premissa “què passaria si…” que aquí l’escriptor aplica a la investigació biològica serà el pou infinit en què la ciència-ficció reflexionarà sobre les derivades del progrés tecnològic.

Els fets narrats se situen l’any 1887. Un prohom anglès acomodat, Edward Prendick, a qui es considerava mort en un naufragi a l’oceà Pacífic, és trobat en un bot a la deriva al cap d’un any, i l’home explica una història estranya que fa que el prenguin per boig. El nebot de Prendick és qui introdueix la història, plantejada a mode de dietari personal a puny i lletra del protagonista i en primera persona, quan aquest torna a Londres després de ser rescatat. Aquest és un recurs habitual de la novel·la d’aventures de l’època, equiparable amb altres relats d’ambientació nàutica, com La narració d’Arthur Gordon Pym (1837), d’Edgar A. Poe.

Wells va inventar una història pertorbadora de gran impacte visual que suggereix temes vigents 125 anys després

Prendick, doncs, és rescatat i el duen a una petita illa volcànica perduda enmig de l’oceà, allunyada de les rutes comercials. Ben aviat descobrirà que hi passen coses desconcertants. A l’illa hi ha éssers d’aparença humana, però grotescs, bestials, amb malformacions animals de diversa índole. El protagonista, que està interessat en la història natural, va a parar a un indret remot on s’efectuen investigacions biològiques extremes. Perquè allà hi viu el famós Doctor Moreau, un científic polèmic que va haver de marxar d’Anglaterra per uns experiments sobre transfusions de sang que havien escandalitzat la comunitat científica. Prendick descobreix que Moreau no només practica la vivisecció, sinó que experimenta amb animals intentant que aquests adquireixin trets humans.

Amb capítols curts i un ritme àgil i concís, Wells va generant un ambient cada vegada més angoixant amb les troballes i perills que afronta Prendick, impactat pels éssers horripilants que poblen l’illa. Com a recurs literari i metafòric, l’illa esdevé una presó, i cada nou descobriment condueix el protagonista cap a límits terrorífics de malson i desesperació. Wells no només va inventar una història pertorbadora que suggereix temes vigents 125 anys després, sinó que també va crear escenes de gran contundència visual que no desentonen al lector actual.

L’illa del Doctor Moreau ha estat adaptada al cinema diverses vegades. La primera va ser Isle of Lost Souls (1932), encara en vida de Wells; les següents, l’any 1977 (dirigida per Don Taylor, amb Burt Lancaster), i el 1996 (amb Val Kilmer i Marlon Brando, dirigida per John Frankenheimer). Per saber més sobre aquesta última i el poder d’atracció (i de maledicció) que va tenir sobre el cineasta Robert Stanley, no us perdeu a Filmin el documental Lost Soul: The Doomed Journey of Richard Stanley’s Island of Dr. Moreau (2014), una autèntica bogeria sobre el que amaga el rodatge del film.

Tant fa si són clàssics o novetats. Celebrem que s’allarga la primavera del fantàstic en català, i aquest 2021 comença més que bé amb importants novetats en camí: L’exorcista, de William P. Blatty, per primer cop en català amb Obscura Editorial; la continuació de la saga Xenogènesi d’Octavia E. Butler (Mai Més); Binti, de Nnedi Okorafor (Raig Verd); Soc llegenda, de Richard Matheson (Laertes) o l’antologia sobre realisme màgic en català de Males Herbes. No està gens malament!

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!