Unes dues-centes persones han assistit a la cinquena edició de la CatCon, la Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, que s’ha celebrat un cop més a Vilanova i la Geltrú. La descoberta de l’escriptora Premee Mohamed, l’homenatge a Jordi de Manuel, o la quinzena edició dels Premis Ictineu són alguns dels elements destacats d’un cap de setmana de celebració del fantàstic en llengua catalana.
Daniel Genís, líder de l’associació cultural El Biblionauta, s’ha convertit en el flamant guanyador del Premi Ictineu a la millor novel·la original en català amb Uns déus ferotges (Males Herbes). Nascut a Castelló d’Empúries l’any 1977, Genís és un actiu promotor del fantàstic a Catalunya i ha obtingut el guardó amb la seva novel·la de debut. El llibre narra un viatge d’aventures d’ambientació medieval amb un jove valencià musulmà que pelegrina a La Meca.
Els Premis Ictineu es lliuren a obra publicada l’any anterior, i combinen el vot popular amb el d’un jurat. Genís ha compartit podi amb Carme Torras, que esdevé l’escriptora amb més Premis Ictineu del món amb cinc guardons. Enguany l’ha obtingut en la categoria de millor conte fantàstic en català, amb La llavor humana, un text futurista que reflexiona sobre una hipotètica societat utòpica hipertecnològica basada en l’enginyeria genètica. Torras ha dedicat aquest conte i el premi a una amiga traspassada recentment, en un dels moments més emotius de la convenció.
La llavor humana s’ha publicat a la revista d’El Biblionauta, la Freakcions número 8, que ha esdevingut protagonista i gran triomfadora d’aquesta edició ja que ha estat premiada com a millor recull fantàstic en català, però, a més, amb el millor conte traduït, que ha estat Presència, de Ken Liu, publicat originalment el 2014 i traduït al català per Edgar Cotes. Un reconeixement triple per a la Freakcions per la qualitat de l’edició i el seu contingut.
Qui també va pujar dos cops a recollir premi va ser l’editora de Mai Més, Judit Tarradellas. L’editorial ha vist recompensada la seva aposta pel còmic amb el Premi Ictineu al millor còmic en català per La paràbola del sembrador, de Damian Duffy i John Jennings, basat en una obra d’Octavia E. Butler. Aquesta categoria ha estat la novetat d’enguany, ja que mai abans s’havia lliurat un Ictineu en la vessant de còmic, un fet que respon a la revifalla que aquest subgènere ha tingut en català els darrers temps. Judit Tarradellas va rebre també el premi a la millor il·lustració en nom de Guillem H. Pongillupi, guardonat per la coberta de Fundació, d’Isaac Asimov, en la nova edició d’aquest clàssic impulsada per Duna Llibres (projecte editorial compartit per Mai Més i Raig Verd).
Quant a la millor novel·la traduïda, el Premi Ictineu ha estat per a El mar de la tranquil·litat, d’Emily St. John Mandel (Merville, Canadà, 1979). Es tracta d’una obra coral sobre viatges en el temps, publicada per l’editorial Chronos, en el que ha estat el primer tast en llengua catalana de l’autora d’èxits com Station Eleven. La traductora del llibre és Maria Rossich Andreu. Els editors Gonzalo Rodríguez i Toni Herrero veuen reconegut també el seu bon ull i passió en el projecte de Chronos.
Els Premis Ictineu, organitzats per la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF), han arribat enguany a la quinzena edició. Des de 2017, es lliuren en el transcurs de la CatCon. Per primer cop, va conduir la gala de lliurament dels guardons el periodista Adam Martín.
En una convenció modesta com la CatCon, la presència d’autors internacionals cobra un interès especial. Enguany els assistents han pogut descobrir Premme Mohamed (Edmonton, Alberta, Canadà, 1981), escriptora indocaribenya que ha guanyat els premis Nebula, World Fantasy i Aurora, i és autora de la sèrie de novel·les Beneath the Rising. Desconeguda encara al nostre país, la SCCFF l’ha convidada de la mà de l’editorial Chronos que ha presentat, coincidint amb la CatCon, la primera obra d’aquesta escriptora en català, Mentides sobre la mort, amb traducció d’Anna Llisterri. El llibre inclou dues novel·les curtes: I què li podem oferir aquesta nit i Aquestes coses sense vida.
Premee Mohamed va néixer al Canadà, però en les seves obres explora els seus orígens colonials. “És part de la meva identitat i m’interessa explorar històries de colonització, relacions de poder entre societats i de dominació d’uns sobre altres”, va explicar. Científica de formació, actualment és escriptora a temps complet, tot i que confessa les dificultats de tirar endavant només amb l’escriptura, malgrat que ha obtingut els premis més importants del gènere a nivell internacional. En els seus textos, predominen les protagonistes femenines i li agrada barrejar les fronteres de la ciència-ficció i la fantasia.
El convidat d’honor de casa ha estat Jordi de Manuel (Barcelona, 1962), escriptor prolífic i ben conegut a Catalunya per la seva doble passió per la novel·la negra i la ciència-ficció. Ha guanyat dos Premis Ictineu a la millor novel·la fantàstica en català per Mans lliures (2010) i La decisió de Manperel (2014), i també en la categoria de millor conte en català amb Els hostes (2018). A més, ha estat guardonat, entre d’altres, amb el Premi El Lector de l’Odissea, el Pere Calders, el Manuel de Pedrolo o el Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler. Ha publicat novel·la juvenil i per a adults, i ha reeixit també com a contista. Soci de la SCCFF i veu autoritzada del gènere a Catalunya, compagina l’escriptura amb la tasca de professor de ciències.
Jordi de Manuel va avançar en exclusiva a la CatCon la que serà la seva nova novel·la, Caront, una aventura espacial combinada amb un seguit d’assassinats en sèrie. De nou, hibridació dels dos gèneres, criminal i ciència-ficció. “Vull posar la lupa a les esquerdes morals de la societat, i això com ho puc fer millor és amb el fantàstic i la novel·la negra, i si és una fusió dels dos, molt millor”, raona l’autor. Entrevistat per Karen Madrid, De Manuel sosté que és autor de gènere perquè només busca entretenir. “El que més em preocupa és avorrir el lector, per això escric novel·les curtes; un novel·lista ha de ser capaç d’escriure un bon llibre en 200 pàgines”, opina. També va revelar el seu “avc”, els tres eixos que s’exigeix com a narrador: l’atmosfera, la versemblança i colpir el lector.
Preguntat pel públic, De Manuel també va explicar que el conte Marlowe és l’epíleg del fix-up Operació Fahrenheit, un projecte encara inèdit que es basa en un confinament a la inversa, és a dir, què passaria si la humanitat estigués obligada a estar al carrer i no pogués entrar a casa seva. Marlowe és un dels relats de l’antologia El fill petit perd el seu vaixell cap a les croades i altres textos, llibre que la SCCFF ha regalat als primers cent inscrits a la CatCon.
Un dia i mig ple de CatCon
La CatCon és una jornada i mitja molt intensa amb propostes molt interessants. La més aplaudida va ser de nou la sessió musical de Quim Gómez, que per segon any consecutiu va fer un repàs de cançons de temàtica fantàstica, en aquest cas centrades en els universos de Tolkien i George R. R. Martin. I possiblement la més interessant va ser la dedicada a Lovecraft, protagonitzada per Javier Calvo, Ivan Ledesma i Daniel Genís.
A la CatCon hem après sobre steampunk en català, gràcies al repàs històric d’Antoni Munné-Jordà i a la presentació de l’antologia Vapor negre. També hem conegut l’experiència de diferents prescriptors a les xarxes en la cificatosfera, o quin és l’estat del manga i l’anime des d’una perspectiva femenina, i com la llengua catalana té una mica més de presència en aquest segment amb obres destacades com Orange. La normalització li costa més als jocs de rol, en què pràcticament només hi ha L’Anell Únic i Cthulhu d100, com van explicar Quim Ball-llosera i Roman Aixendri. La necessària militància per la llengua i la dificultat d’arribar als més joves han estat dues de les notes predominants d’aquesta CatCon en diferents conferències. La taula sobre els herois de Marvel i DC va destapar passions entre els amants del còmic americà, un àmbit on, malauradament, el català és inexistent.
La trobada va estar amenitzada per la presència dels Star Props (Star Wars cosplayers), una exposició molt didàctica sobre cent anys d’història de la ciència-ficció i les habituals taules de llibreters i editors. Com és habitual, la CatCon és un espai de trobada i amistat, un encontre per compartir lectures, idees i projectes. Esperem que l’any que ve sigui encara millor!
PREMIS ICTINEU 2023. EL PALMARÈS
| Categoria | Títol | Autor/a | Editorial | Coberta |
|---|---|---|---|---|
| Millor novel·la fantàstica en català | Uns déus ferotges | Daniel Genís | Males Herbes |  |
| Millor novel·la fantàstica traduïda al català | El mar de la tranquil·litat | Emily St. John Mandel | Chronos (Traducció de Maria Rossich Andreu) |  |
| Millor conte fantàstic en català | La llavor humana, dins de Freakcions 8 | Carme Torras | El Biblionauta |  |
| Millor conte fantàstic traduït al català | Presència, dins de Freakcions 8 | Ken Liu | El Biblionauta | |
| Millor recull fantàstic en català | Freakcions 8 | El Biblionauta | | |
| Millor còmic fantàstic en català | La paràbola del sembrador | Damian Duffy i John Jennings | Mai Més |  |
| Millor il·lustració | Fundació, d’Isaac Asimov | Guillem H. Pongillupi | Duna Llibres |  |
∞∞∞
Les Rades Grises 
Mil gràcies, Raül, per aquesta magnífica ressenya, que apuja un graó més encara la qualitat de la CatCon i la rellevància dels Ictineu. T’agraeixo especialment que hagis inclòs d’una manera tan delicada la menció que vaig fer a la meva amiga. No tinc paraules. Una abraçada des del núvol on ara mateix em trobo.
M'agradaM'agrada
Gràcies a tu pel comentari, Carme, per la teva sensibilitat i pel rècord d’Ictineus!
M'agradaM'agrada