“A la vida, només hi ha dues ambicions legítimes: la literatura i l’amor”

Jaume Oliver Ripoll torna a la col·lecció Ciència-Ficció de Pagès —amb una coberta que ja no és “porpra i plata”— amb aquesta novel·la que barreja aventura, fantasia i viatges en el temps en un rerefons històric i mític de Palma. El llibre va merèixer el Premi Ciutat de Palma de novel·la Llorenç Villalonga 2025. Vam conèixer el periodista Jaume Oliver amb Crònica desordenada de Ciutat Antiga i, com aleshores, l’autor repeteix alguns pilars que li són propis: una mirada mítica a la ciutat de Palma, l’escenari distòpic que barreja elements històrics i de ficció, i un gust especial pels títols llargs.

El protagonista d’aquesta història és Joseph Bradley, un escriptor que experimenta una espècie d’ucronia en el context de la Guerra Civil espanyola. El llibre està construït amb una estructura fragmentada que se’ns presenta de manera coral amb diferents veus, de forma que el lector té el repte d’anar construint el trencaclosques.

Per una banda, amb el text en primera persona del protagonista, també amb retalls de premsa i, d’altra banda, en el present del relat, llegim el dietari de la neuròloga Roma Vidal Silverstone, en el qual plasma les entrevistes que manté amb Bradley en un psiquiàtric, on aquest es troba ingressat pels deliris esquizofrènics que pateix.

Ens trobem en un context distòpic futur en què governa l’anomenat Estat Circular, sistema implantat després del Blackout (apagada), en què tota la informació digital va desaparèixer. La crisi climàtica (calor extrema i incendis) ja havia fet desaparèixer els turistes de Mallorca! La Història es va perdre. Com a sistema totalitari de manual, l’Estat Circular intenta eliminar tot allò que té a veure amb la cultura antiga. I Bradley és un vell sonat en un manicomi que afirma haver viscut en una Palma alternativa governada per la república.

Tota la novel·la té un aroma evocador, d’aquella realitat que és pròpia de la literatura, des del relat d’una infància solitària en què el protagonista recorda el mapa d’una ciutat impossible. Quan Bradley coneix el vell Keating li canvia la vida, i entra en contacte amb lectures d’Orwell, Bradbury o Conan Doyle. Tot comença als anys 80 del segle XX, i l’autor es deleix en tot de paral·lelismes cinematogràfics, en els quals s’inspira per posar nom als seus personatges. En tot plegat hi ressonen aspectes autobiogràfics de la seva generació —l’autor va néixer el 1975. Després ve l’època d’estudiant entre intel·lectuals pseudorevolucionaris, en què funda el grup anomenat La Resistència, i el desig de ser escriptor. I també arriba l’amor, ai! l’amor de joventut, i la porta que condueix a un món alternatiu.

Com ja va fer a Crònica desordenada de Ciutat Antiga, Jaume Oliver ret homenatge a la seva ciutat, i la capital mallorquina, valgui el tòpic, esdevé aquí també un personatge més de la novel·la, omnipresent. En aquest cas, l’autor juga amb un projecte urbanístic de 1916 de l’arquitecte Gaspar Bennàssar, una reforma de la ciutat que no es va arribar a produir. El somni d’aquella Palma que no va ser esdevé el trampolí cap a la ucronia.

I la ucronia és una aventura d’espies en blanc i negre, de joves idealistes que somien un futur diferent, que un altre món hauria estat possible. Jaume Oliver Ripoll construeix un relat fascinant en què exalça la figura de l’escriptor i el desig d’imaginar, fent de la literatura un camí per viatjar a mons millors.     

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!