La Tenebra d’Emili Gil ha guanyat la setena edició dels Premis Ictineu com la millor novel·la fantàstica escrita en català. L’escriptor de La Sénia, que es va autoeditar el llibre, s’ha imposat en una terna molt igualada amb aquest viatge introspectiu i literari al subsòl del París oníric i fantasmagòric. Podeu llegir aquí la ressenya de l’obra. “És el màxim guardó al qual podia aspirar una novel·la com Tenebra”, ha manifestat, exultant, l’autor, en referència a la importància que té l’Ictineu per a la fantasia en català. Gil ha estat l’escollit en una votació molt disputada amb els altres dos finalistes: Enric Herce, amb Simulacions de vida (Males Herbes) i Montserrat Galícia, amb El vent entre els saguaros (Pagès Editors). Fora tòpics, val a dir que totes tres són grans novel·les, i això ens ha de fer sentir orgullosos dels nostres autors.

En l’apartat de millor novel·la fantàstica traduïda al català, els vots s’han decantat per The Leftovers, de Tom Perrotta, que ha publicat Edicions del Periscopi. La novel·la, que narra la convulsió social que suposa una massiva desaparició sobtada de milions de persones, ha obtingut una gran popularitat gràcies a la sèrie televisiva de la HBO, que ara està emetent a l’Estat la segona temporada. La traductora del llibre, Marta Pera Cucurell, ha estat l’encarregada de recollir el premi, fet que ha servit per subratllar des de la taula la importància dels traductors, així com dels editors que aposten per oferir bons llibres en la nostra llengua. “No vinc del món de la ciència-ficció però els traductors ens especialitzem en el que faci falta!”, ha remarcat Pera amb ironia. The Leftovers ha vençut per davant de La música del silenci (Rosa dels Vents), de Patrick Rothfuss, i Mare Nit, de Kurt Vonnegut (Males Herbes).

Els Premis Ictineu han experimentat enguany petits canvis organitzatius: la segona fase de la votació s’ha dividit al 50% entre el vot popular i un jurat assignat per a cada àmbit, en el qual he tingut l’honor de participar.

Els guardons es divideixen en quatre categories, dues de novel·la i dues de relat. Els contes són molt més minoritaris i desconeguts però des de la revista Catarsi, especialment, s’ha fet un treball d’anys per a donar a conèixer obres curtes d’autors de casa. El millor conte fantàstic escrit en català ha estat Jo, androide, de Júlia Sauleda, publicat precisament a Catarsi – 14. L’autora premiada, que no ha pogut assistir a l’acte però ha enviat un text d’agraïment, ha guanyat per poquíssim en un recompte molt ajustat. Els altres finalistes eren Els contactes ocults de l’Elí, de Ferran d’Armengol, també a Catarsi – 14, i dos relats d’Arcadi Vilert: Els herois de la nit espessa i La dama fosca, tots dos publicats a Inquietança, de Voliana Edicions.

Finalment, Stephen Kotowych ha estat reconegut amb el premi en la categoria de millor conte fantàstic traduït al català amb Saturn en sol menor, publicat a Catarsi – 15. Els altres relats finalistes que han quedat per darrera eren El senyor – I dos collons!, de Steve Redwood, publicat a Catarsi – 14; L’ecologia del món de les fades, de David D. Levine, dins de Catarsi – 15 i El front, de Sylvia Spruck Wrigley, publicat també a Catarsi – 15.

 

Com és habitual en l’acte de lliurament dels Ictineu, celebrat aquest migdia a la Biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet, s’ha presentat el nou número de la revista Catarsi, que ja és el 17. No és un més, atès que la publicació ha renovat la seva imatge, amb nova capçalera obra de la dibuixant Txell Ozcàriz. La Catarsi – 17 obre una nova etapa, ja que passa de ser “la revista de les Ter-Cat” a ser la revista de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF). Amb la desaparició de l’antic butlletí de la SCCFF, la Catarsi incorporarà també nous continguts, amb l’objectiu de créixer com a referent del gènere a Catalunya. Totes les aportacions seran benvingudes! En aquest exemplar trobareu relats de Frank Roger, Hugo Camacho, Geoffrey W. Cole, Ana Alcalde, menut i Leah Cypress.

Canvis a la Catarsi que són conseqüència del moviment de renovació que viu el sector de la fantasia, la ciència-ficció i el terror a Catalunya. La refundació de la SCCFF, ara presidida per Eloi Puig, passa per aplegar sota un mateix paraigua tots els col·lectius (bàsicament aficionats, bloguers i lectors, però també escriptors, editors i traductors) que treballen en el sector, per tal de fer-lo més consistent i més visible. “Si no ho fem entre tots no ho aconseguirem”, assenyala Puig, que ha fet una crida per a “doblar o triplicar” el nombre de socis de la SCCFF. No us ho rumieu gaire, només són 15€ anuals.

És un moment important. Com ja havíem anunciat anteriorment, el proper 23 de gener hi haurà un acte a la llibreria Gigamesh per presentar tots aquests canvis i debatre sobre la salut del gènere en llengua catalana. La idea és fer més gran la pinya per donar solidesa als projectes engegats, com la renovació del web de la SCCFF, la presència a les xarxes (Facebook, Twitter), la nova Catarsi, etc. Tot això sense deixar de banda les trobades Ter-Cat (ja se n’han fet 38!) i altres iniciatives que puguin sorgir, amb la vista posada en l’Eurocon 2016, que se celebrarà al novembre de l’any que ve a Barcelona. Serà una fita clau, ja que és l’encontre de fans del fantàstic més important a nivell continental, i una oportunitat per dotar de més projecció als Premis Ictineu, que es lliuraran al mateix temps que els premis espanyols, els Ignotus.

Bona feina!