
“Però què té aquesta sèrie?” La pregunta la fa un amic gironí, entre sorprès i encuriosit pel fenomen de masses que arrossega Joc de Trons. Girona ha vist aquesta setmana com una allau de milers de persones es concentrava durant dos dies a la Devesa (llegiu la crònica al blog Els Bastards) per mirar d’aconseguir participar com a figurants en la propera temporada de la sèrie televisiva. L’empresa Modexpor Internacional en va seleccionar 2.400, i possiblement un miler tindran la possibilitat de ser al rodatge entre el 3 i el 18 de setembre. Si fa la calorada d’avui, se sentiran ben bé com a Dorne o al Mar Dothraki. Per cert, que el càsting segueix demà a Peníscola.
I els gironins, com és natural, es mouen en un ventall ampli de sensacions que va de l’entusiasme fins al rebuig passant per l’escepticisme. Els més esquerps s’equivocaran si s’hi posen de cul, perquè la repercussió mediàtica i de projecció turística internacional que rebrà la ciutat pot ser espectacular. L’alcalde treu pit, i amb raó.
Una simple passejada de dissabte pel Barri Vell permet ensumar un flaire previ: per exemple, una colla de joves turistes es passegen pels voltants de la basílica de Sant Feliu, i la guia que les acompanya esmenta la proximitat del rodatge de la HBO en aquestes localitzacions. La majestuositat del llegat gòtic en el nucli històric de la ciutat és d’una bellesa aclaparadora. De fet, molts altres films han aprofitat aquest escenari: El perfum, El monje, Soldados de Salamina, etc. Hi ha encara un altre detall que es copsa fàcilment en l’ambient, i és la decoració comercial, ben visible en alguns aparadors i en l’edició de samarretes especials gironitzades per celebrar l’esdeveniment: Game is coming.
Dit això, simplement afegir que em declaro totalment a favor d’aquest rodatge, que felicito els gironins i que ja tinc ganes de veure com queden les imatges de la nova temporada!
Una nova temporada que es presenta interessant, sobretot pel que fet que algunes línies narratives dels llibres publicats fins ara per George R. R. Martin ja han quedat esgotades. El mateix escriptor ha dit els darrers mesos en alguna entrevista que voldria tenir publicat el sisè llibre de la saga, The Winds of Winter, a la primavera de 2016, abans que s’emeti la nova temporada que, de fet, ja es nodrirà del contingut d’aquest nou volum.
Sigui com sigui, la cinquena temporada televisiva -més avorrida al principi, però que va anar guanyant ritme progressivament- ha separat ja definitivament els dos productes. Martin va haver de sortir al pas de les crítiques ferotges dels fans indignats per dir que, efectivament, algunes parts de la història havien pres camins diferents, i que esperava que es trobessin al final. No sóc dels furibunds puristes. Tal com va passar amb les pel·lícules d’El Senyor dels Anells, cal entendre que es tracta d’una versió, i que els llenguatges dels mitjans (escrit i audiovisual) i les circumstàncies d’una superproducció com aquesta ho condicionen tot plegat. Tot i així, calia casar la Sansa amb en Ramsay Bolton?! Uf.
Dos apunts més per acabar aquest repàs a l’univers de Cançó de Gel i Foc. El primer, la propera publicació en anglès, a l’octubre, del llibre A Knight of the Seven Kingdoms, especialment recomanat per als fans més impacients. La història se situa un segle abans dels esdeveniments de Joc de Trons, quan la família Targaryen dominava el Tron de Ferro i encara era ben viu el record dels darrers dracs. Els relats en què es basa aquest llibre han vist la llum en castellà en forma de novel·la gràfica: El Caballero Errante, La Espada Leal i El Caballero Misterioso, i ja han estat publicats en un sol volum per al mercat sud-americà, segons explica la wiki de la sèrie.
Finalment, una recomanació en català per als que encara no heu entrat en el món de Joc de Trons i preferiu fer-ho d’una manera més lleugera. Estrella Polar i Fanbooks després (segells de Grup 62) ofereixen al lector en català aquesta trilogia de còmics que es correspon amb el primer llibre de la saga. El tercer llibre acaba tant al principi que encara no ha mort un dels protagonistes principals… Gaudiu-los, és una molt bona opció estiuenca.