caballero001

El Caballero de los Siete Reinos, de George R. R. Martin. Ed. Gigamesh, 2015. 288 pàgs.

El Caballero de los Siete Reinos és un entreteniment idoni mentre esperem Vents d’Hivern, l’anhelada continuació de la saga Cançó de Gel i Foc de George R. R. Martin (Bayonne, Nova Jersey, EUA, 1948). En aquest petit volum anem enrere 80 anys respecte els fets narrats a Joc de Trons i els protagonistes són Dunk i Egg, un cavaller errant i el seu escuder. Però, alerta, perquè no es tracta de personatges irrellevants, com sabran els lectors de Martin i com, de fet, ja se’ns recorda a la contracoberta. I les seves aventures no són anodines sinó que tindran una incidència transcendental en la història dels Set Regnes i de la nissaga dels Targaryen.

El llibre s’estructura en tres relats curts, tots ells protagonitzats per Dunk i Egg: El caballero errante, La espada leal i El caballero misterioso. Es dóna el cas que aquestes historietes de Martin ja havien estat publicades en format de còmic (veieu aquí ressenyes anteriors), però mai fins ara s’havien recollit en un sol volum, publicat per Gigamesh. Hem preguntat a Alfaguara i aquest segell confirma que, de moment, no hi ha cap previsió de traduir-lo al català.

Martin és un mestre. I l’interès d’aquest petit volum és doble. Perquè es pot fruir simplement de les aventures cavalleresques, del creixement dels personatges, de la barreja de sentiments que genera la seva relació (com si fossin germà gran i petit) o de les intrigues polítiques en què es veuen immersos. Però també és una oportunitat per ampliar el coneixement del rerefons històric d’aquest enorme univers de Martin, com veurem.

Així, aquestes tres narracions tenen el mèrit de concentrar molt el focus en un personatge aparentment secundari com Ser Duncan l’Alt, un orfe nascut a Port Reial, al barri anomenat Jaç de puces, que aconsegueix abandonar la pobresa extrema i es converteix en cavaller sense terres. Viatja sense rumb fix mirant de forjar-se un nom, treballant per a altres senyors i participant en justes. En un d’aquests esdeveniments es troba amb Egg, un marrec tossut i insistent que s’ofereix de totes a totes a ser el seu escuder. En la història ja coneguda dels Set Regnes sabem que Ser Duncan esdevindrà en el futur comandant del cos d’elit de la Guàrdia Reial al servei d’Egg, un drac Targaryen, nét del rei Daeron II, i que acabarà coronat com Aegon V l’Improbable, un sobrenom que li van posar perquè estava molt lluny de la línia successòria.

Situem-nos. Si prenem com a referència el regnat conegut de Robert Baratheon (283-298 d.C.), els fets d’aquest llibre cal situar-los uns vuitanta anys abans del moment en què comença Joc de Trons. Concretament l’any 209 d.C., és a dir, en ple regnat dels Targaryen, tot i que en aquesta època ja fa uns anys que s’havien extingit els dracs (però encara se’n conserven ous). Cal recordar que el còmput dels anys a Westeros es posa a zero coincidint amb el regnat d’Aegon Targaryen el Conqueridor, per la gesta d’assumir el poder dels Set Regnes. Els historiadors daten els anys anteriors com a.C. (abans de la Conquesta) i els posteriors, d.C. (després de la Conquesta). Així, doncs, aquesta aventura comença durant el govern del rei Daeron II, anomenat el Bo, que va regnar entre els anys 184 i 209 d.C. (Daeron II va morir aquell mateix any per culpa de la devastadora “pesta de la primavera”) i segueix amb el regnat d’Aerys I (209-221 d.C.).

Com a curiositat, i per situar el lector amb altres noms coneguts, en aquest llibre trobarà personatges com Damon Lannister, conegut com el Lleó Gris, Senyor de Roca Casterly, besavi de Tywin Lannister; Leo Tyrell, aleshores Senyor d’Altjardí; o Lyonel Baratheon, cap de la Casa Baratheon, entre d’altres.

El Caballero de los Siete Reinos és un bon entreteniment (lleuger, segons com es miri) però també una preciosa oportunitat per endinsar-se en la història de la saga

En el primer relat, El caballero errante, Dunk acaba d’enterrar el seu ancià mentor, i es dirigeix a un torneig amb l’objectiu de guanyar uns diners. És quan coneix Egg, tot i que al principi desconeix la seva veritable identitat. Dunk no és un noi gaire espavilat, però és lleial i té un cor molt gran, a banda d’un físic dotat per a l’espasa i la lluita. En aquests primers compassos, assistim als seus dubtes existencials i amorosos, tot i que el nucli de la història és un fet tràgic en què es veurà immers, que afecta directament la Corona.

El segon relat, La espada leal, és el més independent dels tres respecte de la Història en majúscules. Dunk haurà d’intercedir en una disputa entre dos nobles menors i posar a prova la seva paraula i la seva fidelitat de cavaller, alhora que afronta un segon encontre passional amb un personatge femení.

El tercer, El caballero misterioso, és el més interessant dels tres. Ser Duncan-Dunk i Egg viatgen cap al nord, però per casualitat (o no) acaben en una festa de noces on es troben desenes de cavallers, on també s’hi celebra una justa. El que havia de ser una nit de menjar i beure en abundància i l’intent de guanyar unes monedes l’endemà esdevé un complot per derrocar el Rei Aerys. L’actuació valerosa de Ser Duncan serà fonamental.

En aquest tercer relat pren rellevància la històrica rebel·lió dels Focnegre: alguns especulen que la famosa espasa d’aquest nom podria encara tenir un paper en el futur de la saga.

La cosa va anar així:

Aegon IV l’Indigne (172-184 d.C.) havia tingut una vida dissipada i va engendrar desenes de fills bastards. Poc abans de morir els va legitimar, i va lliurar la llegendària espasa d’acer valyrià Focnegre al seu fill bastard Daemon, la qual cosa va sembrar la llavor de la traïció durant cinc generacions Targaryen. Entre els anomenats Grans Bastards va anar creixent la cobejança del tron: el propi Daemon Focnegre i Aegor Rius-Aceramarg van ser els primers en rebel·lar-se contra el rei Daeron II l’any 196 d.C. Es van produir fins a cinc rebel·lions, totes avortades, la darrera de les quals protagonitzada per Maelys el Monstruós, mort a mans de Ser Barristan Selmy l’any 260 d.C.

En fi, la història és infinita i apassionant. El Caballero de los Siete Reinos és un bon entreteniment (lleuger, segons com es miri) però també és una preciosa oportunitat per endinsar-se en El Mundo de Hielo y Fuego, el volum enciclopèdic editat per Gigamesh. Entendre el passat mentre esperem el futur.

 

Periodista i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: