Ready Player One és una immersió absoluta en la realitat virtual, una història sobre com una societat es refugia en el món paral·lel que ofereix la tecnologia perquè el món real és insuportable. Ja està començant a passar, tot i que aquesta novel·la ho porta a l’extrem. El llibre, però, és sobretot un homenatge a la cultura dels anys 80 en totes les seves manifestacions (cinema, música) però especialment els videojocs. Ernest Cline (Ashland, Ohio, 1972) no deixa de ser un friqui nostàlgic, un geek. Quan passes els 40 el que feies de jove s’idealitza. És aquest enyorament dels joves que ara estan a la quarantena el que explica èxits cinematogràfics com IT o la sèrie televisiva Stranger Things. Cline ens convida a compartir aquest exercici de mirar enrere amb el lleure amb què molts vam créixer, i ho fa amb un desplegament de fantasia admirable.
El protagonista de la novel·la és un jove orfe de 18 anys, Wade Watts, que viu (o malviu) en un parc de caravanes als afores d’Oklahoma City. Som a l’any 2044 i el planeta és un lloc terrible per a la vida humana: crisi energètica, canvi climàtic catastròfic, pandèmies, fam, pobresa… La vida del jove Wade, com la de tants altres, transcorre majoritàriament al món virtual de l’Oasis, un joc massiu en xarxa que va evolucionar fins a convertir-se en una realitat virtual que usa gairebé tothom.
Tot plegat canvia amb la mort de James Halliday, dissenyador de videojocs, creador de l’Oasis i una de les persones més riques del món. En un vídeo de ressò mundial, el magnat anuncia que ha amagat la seva fortuna –el seu particular Ou de Pasqua– en algun racó del joc, un univers immens de planetes per a tots els gustos. Neix a partir d’aquí una subcultura de milions de persones que dediquen tot el temps que poden a cercar el tresor. Per una banda, hi ha els autoanomenats gunters (caçadors de l’Ou), que competeixen amb els sixers, empleats de l’empresa IOI, el proveïdor de serveis d’Internet més gran del món, una mena de corporació tirànica, enemic declarat de l’empresa d’en Halliday. Ja tenim els dos blocs, doncs, els bons i els dolents.
Wade, que al món virtual es diu Parzival, és un gran admirador de Halliday i es capbussa en la recerca del tresor, cosa que implica consumir hores i hores de llibres, còmics, pel·lícules i música dels anys 80 del segle XX, perquè aquí rau tot el contingut per a solucionar els enigmes que Halliday planteja. Parzival serà el primer avatar a trobar la primera de les tres claus necessàries, i això canvia radicalment l’existència virtual –i real– de Wade, que entrarà en una espiral de persecucions i aliances per salvar la pròpia pell i trobar l’Ou. Ja no es tracta només del premi, sinó d’evitar que els sixers ho aconsegueixin abans, perquè això tindria conseqüències catastròfiques.
L’ànima d’aquesta història és la soledat, el contrast entre la realitat i la virtualitat; joves amb poca capacitat social es transformen en herois en un univers fictici
L’ànima d’aquesta història és la soledat, el contrast entre la realitat i la virtualitat, sobre com joves amb poca capacitat social i obsessionats per la cultura pop es transformen en herois en un univers fictici on poden ser tot allò que es proposin. Wade no coneix personalment cap dels seus millors amics virtuals! Aquesta realitat paral·lela, però, mai cobreix les expectatives més altes que omplen les persones, és a dir, l’amor. Per això el nostre protagonista té l’oportunitat de descobrir que hi ha coses que cap realitat virtual pot suplir.
Ready Player One és un festival per a friquis. L’autor hi aboca tot allò que fa referència a la cultura del videojoc, en una pluja constant de referències musicals i cinematogràfiques. Enmig d’aquest deliri, immersos en els anys 80, la solució d’enigmes i la recerca de noves pistes generen el pols necessari per atrapar el lector. A banda de l’espectacularitat dels paisatges o la possibilitat de viatjar a planetes temàtics, Cline utilitza un altre recurs curiós com el del joc dins del joc, atès que l’avatar del protagonista haurà de superar proves que consisteixen a jugar i guanyar als jocs que jugava en Halliday, als que jugàvem tots nosaltres, vaja.
El llibre provoca un èxtasi visual tan descomunal que no és estrany que algú com Steven Spielberg s’hi hagi fixat. Aquest és el tràiler de la pel·lícula que està preparant la Warner:
Ready Player One ha estat un supervendes i això ha facilitat la seva traducció al català, atès que no forma part de cap saga ni és prou rar com perquè interessi només al reduït cercle d’aficionats al gènere que compren llibres de fantasia i ciència-ficció en català. La segona novel·la de Cline, Armada, no ha rebut massa bones crítiques. Veurem. Per cert, Ready Player One és una de les finalistes d’enguany als Premis Ictineu en la categoria de millor novel·la traduïda al català, juntament amb Anna, de Niccolò Ammaniti i Mitja Guerra, de Joe Abercrombie. Estigueu atents!
∞∞∞
Les Rades Grises 