El Festival de gèneres fantàstics de Barcelona tanca la segona edició amb més de 5.000 assistents, gran ambient i activitats i escriptors per a tots els gustos
La segona edició del 42 es pot considerar un èxit amb totes les lletres. El festival ha satisfet els assistents per una raó bàsica: tothom hi podia trobar un tema o autor que fos del seu interès. I s’ha demostrat que la informació ha arribat. Per a mostra, l’allau de públic per veure Jodorowsky, veritable cap de cartell, o les llargues cues per a la signatura d’exemplars per part d’algunes escriptores internacionals de fantàstic juvenil. Públics diversos han sabut de l’existència del festival, i tots hi han trobat el seu què. Enhorabona, doncs, al seu comissari, Ricard Ruiz Garzón, i a l’Institut de Cultura de Barcelona per l’organització.
El balanç oficial diu que del 2 al 6 de novembre han passat per la Fabra i Coats més de 5.000 assistents, mentre que 3.270 persones han seguit les vuit sessions emeses per YouTube. Creix la xifra de visitants, doncs, respecte a la primera edició. «En faig una valoració molt positiva. És una edició de consolidació total. L’augment de públic és una molt bona notícia, però tampoc és que vulguem créixer indefinidament», explica Ruiz Garzón. «Del que estic més content és de la bona valoració per part de tothom de les activitats; la mitjana d’assistència ha estat alta en totes les propostes i les novetats han estat molt ben rebudes», sosté. Sembla que l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona és ferma i tenim 42 per estona. Bravo!
Hi ha tants titulars com experiències concretes. No es pot tancar en una frase un esdeveniment com aquest, amb més de 200 convidats (ponents i autors) i 84 activitats programades durant cinc dies. Dissabte, l’Edgar Cotes i jo ens vam veure a última hora. «No t’he vist», em diu. No havíem coincidit en cap xerrada! Havíem anat a dos festivals diferents! Doncs això. En alguns moments podies escollir entre tres sessions simultànies. L’altra cosa és que en festivals com aquest algunes de les millors experiències passen fora, ja se sap, fent la cervesa de rigor. I això també té mèrit, perquè el 42 ha complert també amb la missió de fer d’aglutinant de molta gent que sovint té més relació a la xarxa que en persona.
Pep Albanell, David Mitchell, Aliette de Bodard, Samantha Shannon, Annabel F. Steadman, Alejandro Jodorowsky, Lauren Beukes, Olivie Blake, Salvador Macip, Elia Barceló, Enric Herce, Ismael Martínez Biurrun… la llista és llarga. El 42 ha ofert la possibilitat que els lectors i lectores coneguin de prop els seus autors i autores preferits, amb taules de debat diverses per a tots els gustos. Res és superficial en el fantàstic: feminismes, consciència climàtica, relació amb la tecnologia, salut mental, relacions de poder, art, política… Tots temes d’interès i d’actualitat que veiem reflectits rere el prisma de la distopia, els viatges en el temps, els monstres o les aventures espacials. Si una cosa bona s’ha assolit els darrers anys és treure els gèneres fantàstics del pou de les rareses, per demostrar el que ja sabíem, que la fantasia, el terror i la ciència-ficció ens parlen millor de la realitat que les narratives mimètiques o realistes.
Deia Samantha Shannon (autora d’El Priorato del Naranjo) que escrivint batalles s’angoixava perquè havia d’estar pendent dels moviments de molts personatges, però que el moment que més gaudia era just després de la batalla, quan els protagonistes podien reflexionar amb calma sobre el que havia passat. Em va semblar una expressió paradigmàtica d’una manera diferent d’afrontar la fantasia èpica. És una reflexió que palesa que hi ha mil matisos rere cada subgènere i que no serveixen les generalitzacions. De la mateixa manera que Ivan Ledesma, Carlos Sisí i Isabel del Río reflexionaven sobre com el terror pot ajudar a canalitzar les pors. O com quan Pol Guasch recollia el Premi Revelació del festival per Napalm al cor, i confessava que al començar a escriure no sabia que estava fent una distopia. És això: el fantàstic ho pot abastar tot. Mainstream. Digueu-li com vulgueu.
Respecte als premis, no puc ser objectiu, atès que un servidor ha format part del jurat en català per segon any consecutiu ‒gràcies, Ricard, per la confiança‒, al costat de grans experts com Daniel Genís, Karen Madrid i Miquel Codony. Més avall trobareu la relació de guardonats. Sí que voldria fer un esment especial pel Fòrvid d’Elena Bartomeu, en el desè aniversari de Males Herbes, perquè és una novel·la diferent i original, que demostra que el fantàstic en llengua catalana té molt a dir. Igualment destacable és el doble premi d’Obscura, una editorial molt jove, per L’Exorcista com a millor clàssic, però també per a Dientes Rojos, de Jesús Cañadas, en la categoria de millor obra en castellà. Ovació també per a Alejo Cuervo, ànima de Gigamesh, en un reconeixement honorífic ben merescut.
El 42 té camí a recórrer. La recerca del públic jove amb activitats específiques és un encert i una necessitat. La Fabra i Coats ens cau lluny a la majoria, però això no pot ser excusa. Veurem si algun any l’espai queda petit, que podria passar! Les activitats al matí o a primera hora de la tarda d’un laboral, complicades. Quin greu em va saber no poder veure en Pep Albanell, tan aviat en el programa! També caldrà vetllar perquè el català no perdi pes en el conjunt del festival. I cal seguir atents a les noves tendències, però sense perdre de vista els referents. Antoni Munné-Jordà, per exemple, va demostrar en el seu taller que la literatura catalana ha tractat tots els camps de la ciència-ficció des del segle XIX. Saber d’on venim per construir sobre una base sòlida.
El fàndom de Catalunya ha fet moltíssima feina picant pedra des de la trinxera. Però alguna cosa es va desencallar fa set o vuit anys. L’Eurocon organitzada a Barcelona l’any 2016 va marcar un punt d’inflexió i des d’aleshores les llavors plantades no han deixat de fructificar, malgrat una pandèmia pel mig, amb les quatre edicions de la CatCon celebrades, el naixement de noves editorials i les múltiples iniciatives sorgides arreu del país. El Festival 42 ve a confirmar aquesta tendència, que demostra que els friquis han sortit de l’armari definitivament. O que ja eren fora i no ho sabien: les sèries de televisió més vistes arreu del món actualment són fantàstiques. El que cal, doncs, és continuar treballant pel foment de la lectura i que la multitud de propostes editorials de gèneres fantàstics en català disponibles a les llibreries tinguin més ressò.
Propera parada, la CatCon!
| Premis 42 – 2022 | Títol | Autor/a | Editorial | Coberta |
|---|---|---|---|---|
| Millor obra original en català | Fòrvid | Elena Bartomeu | Males Herbes |  |
| Millor obra traduïda al català | Piranesi | Susanna Clarke | Amsterdam (Traducció de Ferran Ràfols) |  |
| Millor clàssic traduït al català | L’exorcista | William P. Blatty | Obscura (Traducció d’Eduard Sepúlveda) |  |
| Premi Alba a la millor obra fantàstica juvenil en català | L’assassina de Venècia | Pol Castellanos | Estrella Polar |  |
| Premi revelació | Napalm al cor | Pol Guasch | Anagrama |  |
| Millor obra original en castellà | Dientes Rojos | Jesús Cañadas | Obscura |  |
| Millor obra traduïda al castellà | Así se pierde la guerra del tiempo | Amal El-Mohtar i Max Gladstone | Insólita |  |
| Millor autora revelació | Carcoma | Layla Martínez | Amor de Madre Ed. |  |
| Premi honorífic | Alejo Cuervo |  |
∞∞∞
Les Rades Grises 