La Setmana del Llibre en Català esperona l’aparició de novetats i augura una tardor fantàstica d’alt nivell

L’agost és només un breu miratge. Les editorials premen el botó de pausa durant unes setmanes, però amb molta feina feta. Perquè l’1 de setembre, dilluns, les llibreries veuran arribar una allau de novetats de gènere. Una nova collita esplèndida, com analitzem en aquest article. Ja fa anys que la Setmana del Llibre en Català (del 19 al 28 de setembre) esperona un inici de curs fulgurant, i l’aparició de novetats així ho confirma. A continuació, una mirada panoràmica a un grapat de títols que arriben aviat, més de la meitat dels quals són originals en català i la resta, traduccions.

És un setembre de retorns molt interessants. Torna el jove Albert Font, qui va irrompre amb una novel·la de debut brillant com L’hereu de la mort (Obscura); ara a Chronos, presenta Titans, una barreja de fantasia i ciència-ficció. També torna Daniel Genís que, després de debutar amb Uns déus ferotges (Males Herbes, 2022), amb què va guanyar el Premi Ictineu, ara ofereix una nova aventura medieval titulada El dimoni abans de nosaltres. I també torna Edgar Cotes; el balaguerí va ser Premi Ictineu amb Un àngel cruel (Spècula, 2023), i repeteix a la mateixa editorial amb Etern, com el laberint, una novel·la fantàstica amb matisos steampunk. Són tres novel·les de lectura obligada tornant de vacances.

Menció a banda mereix el quart llibre de la sèrie Stella Signata, de Ricard Efa. L’autor sabadellenc continua disparat amb aquesta saga galàctica fantàstica, un projecte únic en llengua catalana que ara sobrepassarà l’equador per encarar el tram final fins arribar al total de sis volums. Una quimera per a la humanitat està previst que arribi aquest octubre amb Mai Més després d’Els Confins i la Tenebra, Des de sempre fins a l’infinit i La síndrome de Sol Terra.

Però la producció autòctona catalana té altres noms propis. El segon títol d’Spècula és L’últim Dip, de Javi Fernández Mata, la primera novel·la d’un dels impulsors de la revista Narranación; es tracta d’una història que combina mitologia i llegenda, ambientada al segle XIX a la Catalunya rural. Per la seva banda, Obscura prepara la primera obra en català de Carlos J. Sánchez, la novel·la de terror No haureu de plorar els morts. l Chronos presentarà també el Premi Bagaleu, amb un format doble que incorpora el guanyador i finalista en un únic volum: L’efecte taca d’oli, de Jordi Escoin, i Infestació, d’Eduard Martí.

I encara altres sorpreses, com Matermorfosis (Medusa Ed.), primer llibre en solitari de la frikípula Laura Tomàs Mora, un conjunt de relats que, com el títol indica, reflexionen especialment sobre les maternitats, un tema que interessa al fantàstic català. I un altre episodi de l’Univers Goblin del Concili Fetiller que impulsa SECC Edicions, amb El monòlit del tresor, un “tria la teva aventura” d’Adrià Colás. Finalment, esmentar també Elisabet Riera, amb el viatge mitològic Els alats (Males Herbes).

Són una colla de noms majoritàriament desconeguts per al públic general, alguns semidebutants, i tots ells alimentats i acomboiats per la bona feina de les editorials que donen vida al fantàstic original en llengua catalana. On publicarien les seves històries aquests escriptors, sense aquests segells?

Sanderson i alguns més

Pel que fa a les traduccions, títols amb molt pes, per categoria i per volum de pàgines. Cal subratllar per sobre de tot les dues noves traduccions de Brandon Sanderson en català que presenten Duna i Mai Més en aquest projecte tan coratjós que estan duent a terme. Així, arriba finalment Elantris, una de les novel·les més celebrades del Cosmere i que fa alguns anys era una absoluta quimera imaginar-la traduïda al català. La història de la ciutat maleïda d’Elantris —en la versió del desè aniversari— arriba als lectors en català gràcies a la feina excepcional de Marta Armengol Royo, que també ha traduït El Pou de l’Ascensió, el segon llibre de la trilogia Fills de la Boira, el tercer volum de la qual arribarà a final d’any.

Un altre nom estel·lar és el de George R. R. Martin, que Alfaguara torna a posar d’actualitat amb El cavaller dels Set Regnes, que publicarà a l’octubre per primera vegada en llengua catalana. És un títol ja conegut, una preqüela dins la saga Cançó de Gel i Foc, que narra les aventures del cavaller Dunk i el seu escuderEgg, uns 80 anys abans dels fets de Joc de Trons i que tindran força incidència en la nissaga Targaryen. Alfaguara s’ha decidit a publicar-lo en català ara, deu anys després que ho fes Gigamesh, amb un bon motiu comercial com és l’adaptació televisiva realitzada per HBO i que es preveu que s’estrenarà a començament de 2026.

Tant en el cas de Sanderson com el de Martin, es tracta de llibres que arrosseguen milions de lectors arreu del món des de fa una pila d’anys, més que traduïts al castellà, però que celebrem que per fi les puguem llegir en català. Un altre volum mai traduït al català és Contacte, de Carl Sagan (1934-1996), clàssic de ciència-ficció que especula sobre la vida extraterrestre, publicat per Duna i amb traducció de Lluís Delgado.

I altres retorns de noms ja coneguts a casa nostra: Fetilleria per a noies esgarriades és el nou títol de Grady Hendrix, escriptor nordamericà de terror que vam descobrir en català amb Ens hem venut l’ànima; el porta de nou Obscura, amb traducció de Marta Armengol Royo. En clau juvenil, el segell Indòmita publica Tanca espinosa, de T. Kingfisher, una reinterpretació de la bella dorment, amb traducció d’Elena Ordeig. I encara un altre nom és Amal El-Mohtar que, després de descobrir-la amb Així es perd la guerra del temps, Mai Més acaba de publicar aquest juliol El riu té arrels, de nou traduït per Lluís Delgado. Ah, i un nom que ja venim repetint molt els darrers anys és el de Terry Pratchett. Fidel al compromís amb el Discmón, Mai Més ha sumat a la col·lecció Sortiller, el darrer títol aparegut, com sempre, amb traducció d’Ernest Riera.

La calorada de final de curs va esclatar al juliol amb l’anunci que Periscopi s’incorporava a Grup 62 / Planeta, un moviment que palesa la fragilitat econòmica de les petites editorials independents catalanes. Malgrat que el volum i la qualitat de les propostes és notori, com es pot comprovar en aquest repàs de novetats, no es pot ignorar l’amenaça de l’espasa de Dàmocles que penja sobre els clatells de molts projectes que sobreviuen, sobretot, gràcies a l’entusiasme abnegat dels seus impulsors. El recent crit d’alerta de Raig Verd per captar suports és un símptoma evident en aquest sentit. De manera que ens felicitem per aquesta nova collita de fantàstic en llengua catalana, però, com sempre, amb els peus a terra, que tot costa molt.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!