«Temps enrere, la raça dels homes i la dels dracs havien estat una»

Aquest llibre culmina una gran història de sis volums que Ursula K. Le Guin (1929-2018) va publicar al llarg de trenta-un anys. L’Altre Vent, publicat originalment l’any 2001, posa punt final al cicle de Terramar, que, per primera vegada, podem llegir complet en llengua catalana, gràcies a la feina descomunal realitzada per Laura Huerga a l’editorial Raig Verd, amb la traducció acurada de Blanca Busquets. Els dos darrers volums, Contes de Terramar i L’Altre Vent, restaven inèdits en català. Disposar de la sèrie completa, amb una edició unificada excel·lent, representa una fita històrica per als lectors de fantasia en català, ja que Terramar és, sens dubte, una de les obres mestres del gènere de tots els temps.

L’Altre Vent arrenca amb el patiment del jove Vern, que cerca ajut i recorre al vell Esparver. En Ged, que havia estat el gran Arximag de Terramar, viu humilment i allunyat de tothom a l’illa de Gont, en companyia de la seva estimada Tenar. Aquest retorn nostàlgic als orígens situa el lector allà on va començar tot, Un mag de Terramar, i apunta la darrera contribució que en Ged tindrà vers el futur del món.

En Vern té uns malsons terribles que no el deixen viure. Somia amb aquell mur que separa la terra dels morts de la dels vius, i cada nit el crida la seva esposa difunta, que no troba el descans, però també la resta d’ànimes. Que té a veure el sofriment d’aquest noi amb el destí de Terramar? Com poden ser tan importants els somnis d’un sol home? Aquest és un dels reclams de la novel·la, que enllaça la història de dolor viscuda per en Ged i el rei Arren-Lebannen a la Terra Erma, i que es narra a La costa més llunyana.

Però, és clar, no és l’única referència als altres llibres. És especialment rellevant el paper de la Therru-Tehanu, la nena esguerrada adoptada per en Ged i la Tenar, que desenvolupa definitivament la seva personalitat i troba el seu camí en aquest darrer llibre. De la mateixa manera que retrobem l’Íria, protagonista del relat Dragó, que fa d’enllaç entre els Contes de Terramar i L’Altre Vent. És la jove que altera la vida de Roke, que mai abans ha acollit una dona a l’escola de màgia, i serà també una de les claus del desenllaç final.

A L’Altre Vent tots els protagonistes retroben el seu paper en un món que està canviant. Els dracs sovintegen les illes de l’oest, atemoreixen la població, i fins i tot arriben fins a Havnor, capital del regne. El rei Lebannen haurà d’afrontar una crisi de magnitud còsmica, perquè els dracs amenacen de trencar l’equilibri del món, i potser ha arribat el moment que els dracs i els homes es trobin i parlin. Per altra banda, també haurà d’encarar una altra situació que arriba des de l’est, l’amenaça del senyor de la guerra Thol, proclamat rei de Kargad, i la proposta d’un enllaç reial. El compromís amb una dona pot ser un desafiament pertorbador.

En aquest colofó Le Guin assoleix un grau de profunditat transcendental per reflexionar sobre el desig de poder i la naturalesa de la vida i la mort

La presència de la Tenar a Havnor, quaranta anys després de recuperar l’Anella d’Erreth-Akbe i de fugir de Les Tombes d’Atuan, té una força simbòlica molt potent, en aquesta etapa de transició. Malgrat que es vol allunyar de tot amb en Ged, ella serà la guia més rellevant per al rei Lebannen, la que farà de líder de les tres dones protagonistes del gran canvi: l’Íria, la Tehanu i la princesa Seserakh. No és cap casualitat, com saben els leguinistes, que les dones tinguin un paper cabdal en el desenllaç de la història. Aquesta va ser, precisament, una de les moltes aportacions d’Ursula K. Le Guin a la fantasia èpica.

És interessant el concepte de final que Le Guin ens aporta amb l’expressió «Altre Vent», que representa un més enllà místic. No he pogut evitar veure-hi una semblança amb el Vàlinor èlfic de Tolkien. Perquè en aquesta esquerda històrica, els dracs i els homes hauran d’escollir. L’Altre Vent implica llibertat plena, mentre que romandre a la Terra significa sotmetre’s al jou del bé i el mal, mortalitat i immortalitat.

La història culmina a Roke, allà on va començar, sota l’Arbreda, en aquell punt central on convergien els Poders Antics de la Terra. I els personatges s’enfronten a una gran oportunitat, un canvi històric per obtenir harmonia i pau, o bé caure en el conflicte i la ruïna.

En aquest colofó Le Guin assoleix un grau de profunditat transcendental per reflexionar sobre el desig de poder i la naturalesa de la vida i la mort. Assenyala allò que és important per a les persones, però com l’ambició desmesurada i l’egoisme han allunyat l’home de la seva puresa animal ancestral, de la seva connexió amb l’univers, que es reflecteix, com un mirall, en el paper dels dracs. L’home va escollir el coneixement del bé i el mal, la joia de crear i donar forma, i ha de conviure amb la pròpia cobdícia, feblesa i por.

Llegiu Terramar, us farà millors!

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!