“Un mag no és el que fas, és el que ets. Si jo no fos mag, no seria res”

Al Discmón passen coses impensables, com sabeu. Però n’hi ha una de molt improbable, i és l’existència del vuitè fill d’un vuitè fill d’un vuitè fill. I que el seu pare sigui un mag poderós. Si es dona aquesta casuística, neix un Sortiller, i això, ai las!, no presagia res de bo. A la ciutat d’Ankh-Morpork, la manifestació d’un infant amb poders descomunals coincideix amb el moment d’escollir el nou Arxirector de la Universitat No Vista. La confraria dels mags entra en col·lapse.

Terry Pratchett va publicar Sourcery l’any 1988, seguint la sèrie dels Mags, encetada amb El color de la màgia i La llum fantàstica. No és, doncs, recomanable començar per aquí si us endinseu en el Discmón. I els ja instruïts, us trobareu amb personatges coneguts, com el patètic Gratavent, que després de setze anys d’estudi encara no ha assolit el primer nivell elemental de mag. O el brutal Equipatge, aquest bagul amb potes fet amb fusta màgica de perera sapient, “meitat maleta, meitat maníac homicida”.   

En aquesta nova aventura esbojarrada, Gratavent —gens amant de les aventures— voldrà recuperar el barret de l’Arxirector, símbol del poder dels mags, que ha estat robat. En un viatge estrafolari, tindrà companys de penúries com la Conina, filla del guerrer Cohen el Bàrbar, que vol ser perruquera; Nijel, un jove escanyolit que vol ser un heroi; i Creosot, un magnat que aspira a ser poeta.

Mentrestant, els mags sucumbeixen a una màgia nova imparable, que fa que els seus trucs ximples siguin tan temibles com bufar a un elefant. S’instaura el poder forassenyat i sense control del Sortiller, que vol que els mags dominin el món, instaurar una dictadura màgica, vaja. El vailet desperta forces adormides que amenacen amb la fi del món, sí, sí, l’Apòcrifalipsi.

Amb el seu segell personalíssim, Pratchett reflexiona sobre l’ús del poder, i com de preuada és l’estabilitat d’una societat. Trasllada al lector, com qui no vol la cosa, temes com la recerca de la pròpia identitat, aquest camí de forjar-se com a individu que no acaba mai. I encara, sempre amb tocs d’humor ofereix pinzellades sobre l’enamorament, la força de la cultura, o la relativitat de la mort.

Després de catorze títols de Pratchett en català, val la pena subratllar una vegada més la traducció d’Ernest Riera, que aconsegueix que la llengua flueixi extraordinàriament pratchettiana, si se m’entén, en un autor que fa acudits, paraules inventades i dobles sentits cada cop que pitja el teclat. Tenia raó quan deia que “A Pratchett, el català li queda com un guant”.    

Mai Més acabarà el 2025 amb 15 títols traduïts de Terry Pratchett al català en només cinc anys. Es diu aviat. Quinze títols com els quinze anys de Les Rades Grises! Al novembre sortirà Nació, un dels llibres més especials, una novel·la juvenil independent, que no pertany al Discmón, i que l’autor va publicar l’any 2008, poc després d’anunciar que patia Alzheimer. Per a l’any 2026 encara no hi ha cap avançament, tot i que l’editorial espera continuar amb algun dels arcs oberts fins al moment. Aquí va la llista dels disponibles fins ara, per si voleu repassar si els teniu tots:

1. Igualtat de Ritus (2020). Les Bruixes 1
2. Germanes fatals (2023). Les Bruixes 2
3. Guàrdies, guàrdies (2021). La Guàrdia Nocturna 1
4. Homes d’armes (2024). La Guàrdia Nocturna 2
5. Morth (2021). La Mort 1
6. Segador (2024). La Mort 2
7. El color de la màgia (2021). Els Mags 1
8. La llum fantàstica (2022). Els Mags 2
9. Sortiller (2025). Els Mags 3
10. Déus menuts (2021). Llibres independents 1
11. El meravellós Maurice i els seus rosegadors il·lustrats (2023). Discmón – Llibres juvenils
12. Una vida amb notes a peu de pàgina (2022), biografia
13. Bons averanys (2022), amb Neil Gaiman
14. Un cop de ploma (2024). Les històries perdudes (contes)

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!