“Hi ha vegades que es necessita alguna cosa més que una vareta”
Hi ha rutines que són de ben assumir, com és que periòdicament tinguem un nou Pratchett en català. El que fa uns anys era un luxe de somiatruites, ara és una realitat consistent i constant. Bruixes a l’estranger és el darrer títol traduït fins ara, en aquesta cursa metòdica, de fons, que l’editorial Mai Més va començar l’any 2020, en plena pandèmia.
Tercer llibre de l’arc corresponent a les Bruixes, després d’Igualtat de Ritus i Germanes fatals. Obra original de l’any 1991, Terry Pratchett continuava amb la seva dèria de riure-se’n de la fantasia coneguda fins aleshores, i dedica aquest volum als contes clàssics, en un homenatge sui generis en què transforma, reinventa i incorpora al seu univers particular les històries clàssiques que tots coneixem, des de la Ventafocs o la Bella dorment fins a la Caputxeta vermella, passant per una aparició estel·lar d’una mena de Gòl·lum. “Aquesta és una història sobre les històries”, diu. I les històries són importants.
No és un llibre per començar amb Pratchett. És molt millor haver llegit els altres dos citats anteriorment. Bàsicament per la familiaritat amb els personatges principals, les bruixes entranyables: la Iaia (Esme) Ceravellarda, la Mami (Gytha) Ogg i la jove Magrat Allstendres.
La mort de la fada padrina Desiderata Buida implica l’herència de la seva vareta, i el seu missatge pòstum amaga una missió important per a les bruixes, que hauran de resoldre, per dir-ho en termes galàctics, un desequilibri en la Força —la de les bruixes del Discmón, s’entén. Així, les tres emprenen un viatge a la ciutat mítica de Genua per intentar aturar les malifetes d’una col·lega de professió que utilitza una màgia perversa amb miralls i, al mateix temps, cal evitar un casament reial. El llibre, doncs, s’estructura en dues parts: la primera és el viatge pròpiament, volant sobre les seves escombres, en què les dones viuen peripècies diverses fent tot de descobriments fora de la seva zona de confort: ja diuen que el viatge eixampla la ment. La segona part és ja el desenllaç a Genua.
La columna vertebral del llibre és la relació divertida, histriònica i a voltes absurda que s’estableix entre les protagonistes, una mena de Golden Girls pratchettianes, les tietes del Discmón. L’escriptor se’n riu de les històries, i comença per les seves pròpies bruixes. Són dones que entomen la responsabilitat, malgrat les incomoditats del viatge i que, en el fons, saben que cal que la seva màgia —diguem-ne poder— s’ha d’ultilitzar per fer el bé. Són bruixes bones, però que no estan per romanços.
És divertit veure com Pratchett va intercalant escenes de les diferents històries populars, com els Tres Porquets, o personatges com zombis, el Gat amb Botes, o barrejant-hi referències fins i tot de l’antiguitat grega, com la fetillera Circe, que transformava els navegants en porcs. Tot plegat s’incorpora al desgavell de la trama. Pratchett juga amb la manipulació dels relats com una manera d’exercir el control sobre la gent, una idea que m’ha semblat terriblement actual: quan el dolent es vol fer passar pel bo i salvador a base de tergiversar la informació i tractant la gent com titelles…
Al final, posar ordre a les històries que ens han precedit, assumir-les i assaborir-les, forma part del nostre bagatge cultural i Pratchett el reivindica, a la seva manera.
Tot seguit, la llista de títols de Terry Pratchett traduïts fins ara al català. Fa goig!
- Igualtat de Ritus (2020). Les Bruixes 1
- Germanes fatals (2023). Les Bruixes 2
- Bruixes a l’estranger (2026). Les Bruixes 3
- Guàrdies, guàrdies (2021). La Guàrdia Nocturna 1
- Homes d’armes (2024). La Guàrdia Nocturna 2
- Morth (2021). La Mort 1
- Segador (2024). La Mort 2
- El color de la màgia (2021). Els Mags 1
- La llum fantàstica (2022). Els Mags 2
- Sortiller (2025). Els Mags 3
- Déus menuts (2021). Llibres independents 1
- El meravellós Maurice i els seus rosegadors il·lustrats (2023). Discmón – Llibres juvenils
- Una vida amb notes a peu de pàgina (2022), biografia
- Bons averanys (2022), amb Neil Gaiman
- Un cop de ploma (2024). Les històries perdudes (contes)
- Nació (2025). [No pertany al Discmón]
∞∞∞
